divendres, 15 de gener del 2010

Estat federal

Un capvespre de l'estiu del 1976 ens reuníem una colla de gent de Santa Coloma a Sant Salvador. Aquella trobada pacífica en aquells moments era encara clandestina. Demanàvem,  igual que a tot Catalunya, llibertat, amnistia i estatut d'autonomia. S'estava acabant la dictadura que havia governat Espanya d'ençà del 1939 i Catalunya reclamava retornar a la normalitat democràtica que el cop d'estat del 1936 havia trencat. Una vegada més el poble català, a l'albada d'un  nou temps de llibertat exigia el retorn dels seus drets que la força de les armes li havien arrabassat. Tant al 1714, com la dictadura franquista, ens van deixar sense institucions polítiques. Felip V i Franco varen arrencar de soca-rel els fonaments polítics de Catalunya.
Tanmateix va perviure en el temps la tossuda voluntat del nostre poble de veure reflectida en unes institucions pròpies la seva personalitat nacional. Al 1714 i al 1939 vam perdre les nostres institucions polítiques, però l'ànima del nostre poble va mantenir-se intacta i amb l'arribada del nou temps democràtic esclatava per tots els racons de la nostra  pàtria aquell clam de llibertat, amnistia i estatut d'autonomia.
Han passat poc més de trenta anys de la restauració de la democràcia i Catalunya ha recuperat aquelles institucions que va perdre. Amb l'aprovació de la Constitució espanyola  començava un període de normalitat democràtica sense comparació en la recent història del nostre poble. L'any 1979 el poble català aprovava en referèndum l'Estatut d'autonomia. Amb la democràcia Catalunya recuperà les institucions que la dictadura  ens va prendre.Amb l'Estatut es restablien a casa nostra les institucions que configuren el nostre autogovern.
Amb la Generalitat  vam recuperar el  Parlament, seu de la sobirania del nostre poble, el Govern, amb el President de la Generalitat com a personificació del poder polític català i tota una resta d'institucions pròpies d'un país democràtic. Tots aquests canvis han comportat la transformació d'Espanya  en un estat fortament descentralitzat.
Avui Catalunya decideix quina serà la política educativa que regirà a les nostres aules, quina política de salut tindrem, la construcció d'infraestructures que afecten al nostre territori, junt amb un amplíssim ventall de competències que són exclusives de la Generalitat. La policia catalana, els Mossos d'Esquadra, és una de les institucions emblemàtiques del nostre autogovern. Les primeres pedres dels nous fonaments estan ja posades.
Ara cal seguir avançant, cal seguir treballant per anar aixecant l'edifici de la Catalunya moderna, europea. Cal fer-ho, però, sense presses, cal ser generosos amb les generacions futures. Cal aixecar un edifici fort, democràtic, en el que el poble català s'hi senti còmode, lliure. Aquesta nova Catalunya només podrà reixir si preservem la democràcia, si treballem en el marc de la Constitució que ha garantit i garanteix la nostra autonomia.
Amb l'Estatut del 2006 i el nou finançament hem fet un altre pas important endavant. El nou Estatut no tan sols augmenta de manera considerable les competències de la Generalitat sinó que en el preàmbul hi consta de forma explícita la denominació de nació per a Catalunya.
És un nou pas cap a l'estat federal que volem els socialistes. Volem el federalisme que defensaven Francesc Pi i Margall i Valentí Almirall i que el president Francesc Macià va reivindicar en el moment de proclamar la República el 14 d'abril del 1931 quan deia textualment: "Proclamo la República catalana com estat integrant de la federació ibèrica". Sí, un estat federal que podrem construir sense trasbalsos, com una evolució natural de l'actual estat de les autonomies. Volem un estat federal en el que Catalunya podrà desenvolupar la seva personalitat nacional plenament, en llibertat, en pau i democràcia.
Aquest és un projecte realista, ambiciós i factible. Ara, però, és el moment del desplegament de l'Estatut, que és plenament constitucional i que és una eina indispensable per a l'autogovern de Catalunya. I, com diu el President Montilla,  cal defensar-lo i cal que ho fem tots junts, sense dividir-nos. La força de Catalunya rau en la unitat de tots els catalanistes.  

1 comentari:

tornalatocar ha dit...

Manel, m'honra saber d'ànimes pilítiques com tu. Presentat a "presi". Una abraçada.