Val, jo també hi vull dir la meva sobre la consulta d'Arenys de Munt. Se n'ha parlat tant, s'han expressat tantes opinions de tots colors, que ser original a aquestes alçades és difícil per no dir impossible. No vull ser original, de fet em remeto a les paraules del President de la Generalitat i les subscric plenament. El vaig escoltar una estona a l'entrevista que li va fer en Josep Cuní i em va semblar perfecte lo que deia sobre el tema.
Que una entitat privada vol fer una consulta sobre la independència de Catalunya i legalment ho pot fer, doncs que ho faci. Que l'Ajuntament d'Arenys s'ha de quedar al marge perquè la llei així ho contempla, doncs que s'hi quedi. Que la Falange es vol manifestar i ho pot fer al ser un partit legal i el que demana compleix els requisits que la llei li marca, que es manifesti. La línia és així de clara: complir la llei i tothom tan content.
Ara bé, hi ha un aspecte del tema que no l'entenc encara que me l'expliquin a càmera lenta. Parlo d'una cosa tan important com és la seguretat de la gent que vol exercir un dret constitucional. M'és ben igual si aquest dret és el d'expressar una opinió mitjançant el vot com si és el de manifestació. Tan constitucional és l'un com l'altre i tots dos han de gaudir de les condicions de seguretat i llibertat per tal de que es puguin exercir amb tota normalitat.
El que passa és que tinc la impressió que en aquest cas hi pot haver una situació d'incompatibilitat a l'hora d'exercir els dos drets al mateix lloc i a la mateixa hora. Per dir-ho d'una forma planera: anem a buscar lo que no tenim i ens podem trobar que algú hi prengui mal. Per molta policia que hi hagi em temo que serà difícil controlar als extrems minoritaris que poden coincidir a Arenys. I no ho entenc perquè des del govern de la Generalitat, el Conseller Saura ja havia ordenat que la manifestació de la Falange no es fes el mateix dia de la consulta. Després ve la jutgessa i revoca l'ordre del Conseller i dóna permís per fer la manifestació. Empàtic com sóc vull entendre la posició de la jutgessa i la del conseller, però aquí hi ha alguna cosa que no funciona. La separació de poders és una de les condicions per dir que un règim polític és una democràcia. Doncs separem-ho. Que la justícia dictamini si es pot fer la manifestació i el Conseller d'Interior, que és de qui depèn la Policia, digui com i quan s'ha de produir. La jutgessa sap de lleis i el Conseller entén de seguretat i si aquest diu que hi poden haver problemes se li ha de fer cas. Si algú en surt malparat els únics que hi guanyaran seran els provocadors i els enemics de la democràcia. I d'aquests n'hi ha una bona colla que només esperen la seva oportunitat per perjudicar la convivència.
1 comentari:
Crec que no és tan senzill. tot plegat no és "només" una qüestió de legalitat. I és que legal, i encara més en una democràcia tan imperfecta, no vol dir pas legítim.
D'una banda hi ha gent que vol expressar-se pacíficament, dient què volen per al seu país. D'una altra, una gent que la seva manera d'expressar-se és mitjançant la provocació, la intimidació i la violència. El feixisme té aquestes coses.
Per tant, ni des d'àmbits polítics ni judicials es poden posar referèndum i manifiestació en una mateixa balança.
El problema de base és la negativa del conjunt de l'estructura de l'Estat a permetre que la ciutadania verbalitzi allò que no volen que es digui. Perquè allò que segurament diran va en contra de la idea unitarista i uniformadora que uneix a l'Estat espanyol partits, jutges, mitjans i fins i tot, grups feixistes com els que, curiosament, tindran tot el dreta a manifestar-se en contra de la consulta.
Publica un comentari a l'entrada