Article de la revista de l'ajuntament

Sortirà amb algunes correccions, però fonamentalment és aquest.


Programa de govern
Aviat farà quatre anys de les darreres eleccions municipals. El resultat d'aquells comicis a Santa Coloma dibuixava un ajuntament en el que cap grup tenia majoria suficient per a governar en solitari malgrat que hi va haver un guanyador clar de les eleccions. De les diferents opcions per a  formar  equip de govern en va sortir una que representava un grup amb una amplíssima majoria ja que recollia tretze dels disset regidors de l'ajuntament. A l'Agrupació vam valorar altres possibilitats de pacte però, després d'un debat viu i democràtic, la majoria va optar per donar suport al partit que havia guanyat les eleccions i governar amb CIU i ERC. El resultat d'aquest pacte, l'obra de govern dels darrers quatre anys, està reflectit en les pàgines d'aquesta revista.
Aquests dies ja es parla per Santa Coloma de possibilitats de pactes després de les properes eleccions del mes de maig. Un rumor que ja corre és que nosaltres pactarem amb CIU. Bé, és mentida, no hi ha cap pacte fet, ni hi serà amb cap grup abans de les eleccions. Només quan veiem quin ha sigut el resultat de les eleccions decidirem què fem. Qui vulgui perjudicar-nos d'una forma o altre llençant aquests rumors ja pot anar fent que no ens mourem pas ni un mil·límetre de les nostres conviccions.
Del que sí estem segurs és que farem un bon resultat a les eleccions del dia 22 de maig que ens farà decisius a l'hora de formar l'equip de govern del proper ajuntament. I que quan ens seiem amb tots els grups a dialogar per trobar la millor fórmula per dotar a Santa Coloma del govern més eficient la nostra proposta serà clara: el nostre programa, les propostes que hi presentarem seran les nostres condicions a l'hora de negociar. Dit d'una altra manera, pactarem amb qui accepti les propostes prioritàries del nostre programa. No és tan important quines persones governaran, ni quin partit o grup, l'important és aplicar a Santa Coloma les polítiques que ens ajudin a sortir d'aquesta crisi tan profunda que vivim fa anys.
Agrupació socialista de Santa Coloma

Lloros

Escampar rumors falsos per tal de perjudicar als contraris és un mètode habitual en política. A Santa Coloma hi ha un grup que d'això en fa el seu principal argument. S'inventen una notícia i després ja només es tracta d'anar pels carrers del poble escampant-ho com lloros. La última me l'han dit avui, es veu que van dient que el PSC ja hem pactat amb CIU. És mentida, però ells saben que si la gent pensa això ens pot perjudicar i per això ho fan córrer. No farem cap pacte abans de les eleccions, volem veure els resultats que traurem i després decidirem què fem. Això sí, sempre amb el nostre programa a la mà, que és la manera que es fan els pactes ben fets. No importa tant amb qui sinó el què es pacta. Del que sí estic segur és que, amb lloros o sense, farem un bon resultat que ens farà decisius a l'hora de formar govern a l'ajuntament. I, que quedi ben clar, no repetirem el pacte d'ara fa quatre anys si se'ns proposa en els mateixos termes. Cal un canvi d'alcalde i de majoria de govern si volem que Santa Coloma pugi al tren del progrés. I això només passarà amb un canvi d'alcalde i amb una majoria de progrés a l'ajuntament.

Aigua

Un tema que corre fa uns dies per Santa Coloma i que serà un dels elements que haurem de discutir durant la campanya electoral de les municipals és el de l'aigua. La cosa és que l'anterior govern de la Generalitat va decidir que Santa Coloma ens haurien de connectar a la dessaladora de Blanes per subministrar aigua al poble quan ja s'havia decidit que ho faríem al Pasteral. El grup de la oposició CPC n'ha fet bandera i el poble està revolucionat amb l'aigua salada. No entraré pas en si la qualitat de l'aigua és millor de pou, del Pasteral o de la dessaladora. Val a dir en primer lloc que la solució més lògica i natural és que l'aigua vingui del Pasteral ja que tenim la canonada que va cap a Barcelona a tocar del poble. Ara bé, sigui quina sigui l'opció que s'acabi triant jo demano que es tingui en compte quin és el gran problema que té Santa Coloma i que no és el de l'aigua. Sigui quina sigui la solució ha de preveure que el cabdal d'aigua que arribi a Santa Coloma sigui suficient per garantir un creixement harmònic i equilibrat de la nostra ciutat. I que, en tot cas, cap empresa que es vulgui establir a casa nostra hagi de marxar cap a altres polígons per manca d'aigua. Aquest és l'element primordial del tema de l'aigua per a mi.

De catalanistes

Avui al vespre he anat a la biblioteca a veure una conferència amb documental sobre el Tractat dels Pirineus. Després del documental en Miquel Borrell, que som amics des de que anàvem a cals "hermanos", ha fet una interessant conferència. En Miquel ha fet un repàs del que va suposar per a Catalunya el tractat tot fent una anàlisi de quina era la percepció que del seu país tenien els catalans d'aquella època. Ens ha explicat que el concepte de pàtria que tenim ara en aquells temps no existia. Pels catalans del segle XVII la pàtria era quelcom més proper, era la seva terra, el seu entorn. També ens ha dit que en aquells moments la defensa de la terra es confonia amb la defensa dels propis privilegis. I mentre ell explicava tot això amb el seu discurs planer i entenedor jo pensava amb alguns d'aquests catalanistes que moltes vegades ens volen donar lliçons als socialistes i a tots aquells que no pensen com  ells. I pensava, i ho crec fermament, que alguns d'aquests repartidors de carnets de catalanitat, si arribés el moment de donar el pas definitiu cap a la independència de Catalunya i tinguessin de renunciar a una part del seu benestar personal, per petita que fos la renúncia, endreçarien el seu amor per a Catalunya en un  calaix ben amagat. Només faltaria.

Comentaris

He demanat als companys de l'agrupació i a gent de molta confiança que qualsevol cosa que sentin a dir de mi me la diguin. Està clar que aquests dies s'està parlant de mi al poble, he sigut el primer candidat a alcalde que s'ha fet públic i la gent comenta coses. És bo saber el que la gent pensa per poder reaccionar a temps i , si cal, contestar si alguna cosa ens pot perjudicar. Ja m'han arribat algunes opinions, alguna d'elles divertida. Un botiguer del poble li va dir a en Pere que no sabia si jo seria un bon candidat ja que un dia va venir a comprar a casa i jo vaig sortir a despatxar-lo cantant. Un regidor de CIU també li va comentar a en Pere que jo estic encallat al 1979 fent referència al meu escrit de presentació del full informatiu en el que tan sols dic que a l'any 1979 em van demanar que em presentés. Ja fa temps una noia em va dir textualment quan jo li vaig dir que em presentava: "Ai que patiràs"! Un altre em va dir:" Ja saps on et fiques"? En aquest sentit m'ho han dit moltes vegades que de problemes no me'n faltaran. Tot això abans de començar la campanya. Ja n'aniré fent d'altres d'aquestes entrades ja que segurament alguns dels comentaris poden ser curiosos.

La Clara

En Pere Cabarrocas, que va ser alcalde de Quart durant més de vint anys i que si tot va bé ho tornarà a ser aquest any, em va dir l'altre dia a la Federació mentre esperàvem amb en Pere entrevistar-nos amb en Quim Nadal, que el fet de ser candidat a l'alcaldia em comportaria moltes alegries. Doncs bé, l'altre dia en vaig tenir una al anar a demanar a una persona si volia venir a la llista amb mi. No li vaig ni tenir que demanar ja que només de entrar a casa seva ja em va dir que la Maria i la Tresa li ho havien demanat i ella va acceptar. L'emotiva abraçada i el parell de petons van sorgir de forma espontània. La Clara estarà a la meva llista i amb ella incorporem una persona molt estimada i coneguda  amb una llarga trajectòria d'activitats al poble. La Clara és una d'aquelles persones que donen prestigi a la llista. A part de la estimació personal que li tinc. El dia que vaig anar a casa seva a parlar amb ella vaig tornar cap a casa a dinar amb la sensació d'haver fet un pas important i amb l'alegria continguda de la feina ben feta. Farem un bon resultat a les eleccions. I no és tan sols un lema.

La vida és bella

Acabo de penjar al facebook aquesta cançó de la pel·lícula La vida és bella. La melodia és preciosa, la cançó té una lletra d'esperança, però la peli és emprenyadora, molt maca però el tema dels camps de concentració nazis és molt dur i el film acaba malament. Quedem-nos amb la cançó que és molt maca.

La reunió

Avui hem fet una reunió de l'Agrupació. Aquests dies en fem tot sovint, les eleccions ja s'acosten i hem de deixar tots els temes tancats aviat. Llista, programa, activitats, són les coses que ocupen la reunió. Les reunions no són totes iguals, n'hi ha de divertides, de pesades, d'altres que et dóna la sensació que perds el temps i d'altres que són molt profitoses. La d'avui ha sigut de les de deu. Hem decidit coses molt importants del programa i ens ho hem passat bé. Hi ha hagut un debat molt viu sobre un tema en concret i hem acabat prenguen una decisió molt concreta. I tot això en un ambient distès, amable, de companyonia. Un ambient divertit. M'ho he passat bé, estava còmode, amb la sensació en tot moment de que estàvem treballant en la bona direcció. Fa dies que les reunions funcionen, l'ambient a l'Agrupació és molt bo, la sensació és que estem ben encaminats i que el resultat de les eleccions pot ser bo. Som conscients que estem a Santa Coloma i que ningú ens regalarà res, que si volem que les urnes ens vagin bé ens ho haurem de guanyar pam a pam. Però estem convençuts que els nostres arguments arribaran al poble i això ens fa treballar a gust. Sí, estic segur que tot aquest esforç tindrà un premi el 22 de maig.

Bustiada

Avui he començat a passar el butlletí en que anunciem la meva candidatura a l'alcaldia de Santa Coloma. Ens hem repartit el poble i jo faig el sector del carrer de Prat, pla del cementiri, Verge Maria, carrer de Dalt i Puig Fortí. M'agrada repartir papers pel poble, malgrat que a vegades em fa mandra. Feia molts anys que no en passava i crec que és una de les coses maques que té la militància al partit. Veus gent, hi parles, t'adones de com estan els carrers, a vegades entrego el butlletí a mà. Militància en estat pur.
Per cert, la part alta del carrer del Prat, el meu, té unes voreres d'uns 50 centímetres i a la de l'esquerra  hi ha cinc pals de telèfons al mig que provoquen que sigui molt difícil passar-hi. I tot això tenint en compte que és un carrer que la gent l'utilitza com a sortida del poble cap a l'eix transversal. I fa anys que està així. Ho apuntem?