dijous, 17 de febrer de 2011

De catalanistes

Avui al vespre he anat a la biblioteca a veure una conferència amb documental sobre el Tractat dels Pirineus. Després del documental en Miquel Borrell, que som amics des de que anàvem a cals "hermanos", ha fet una interessant conferència. En Miquel ha fet un repàs del que va suposar per a Catalunya el tractat tot fent una anàlisi de quina era la percepció que del seu país tenien els catalans d'aquella època. Ens ha explicat que el concepte de pàtria que tenim ara en aquells temps no existia. Pels catalans del segle XVII la pàtria era quelcom més proper, era la seva terra, el seu entorn. També ens ha dit que en aquells moments la defensa de la terra es confonia amb la defensa dels propis privilegis. I mentre ell explicava tot això amb el seu discurs planer i entenedor jo pensava amb alguns d'aquests catalanistes que moltes vegades ens volen donar lliçons als socialistes i a tots aquells que no pensen com  ells. I pensava, i ho crec fermament, que alguns d'aquests repartidors de carnets de catalanitat, si arribés el moment de donar el pas definitiu cap a la independència de Catalunya i tinguessin de renunciar a una part del seu benestar personal, per petita que fos la renúncia, endreçarien el seu amor per a Catalunya en un  calaix ben amagat. Només faltaria.