Vaig provant

He fet un altre canvi a la plantilla. El dia que decideixi fer públic l'existència d'aquest bloc, si és que les circumstàncies ho permeten, deixaré de canviar coses. Tal i com ha quedat ara m'agrada, només voldria posar el meu nom al títol en minúscules i no em deixa.

Patxi Lehendakari

Aquesta és la carta que publicaré al Ressò del mes que ve.

Patxi López

Cada any la Federació de les comarques gironines del PSC ret un homenatge a l’Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal on està enterrat. Aquest any ens va acompanyar en Patxi López, que si tot va bé serà el proper lehendakari d’Euskadi. López va fer un discurs lloant la personalitat del polític català assassinat per ETA al temps que ens va parlar de la seva terra. Em va semblar un home molt preparat, compromès amb el seu país i el projecte socialista. Com sempre va ser un acte molt emotiu. Junt amb Patxi López també hi van assistir el President de la Generalitat, José Montilla, la Consellera Marina Geli, el Conseller Joaquim Nadal , parlamentaris, alcaldes i regidors i militants del PSC. El fet de comptar amb la presència de Lòpez li donava a l'acte un significat especial donada la implicació de l'Ernest Lluch amb Euskadi.
Euskadi està a punt de viure un moment transcendental en la seva vida. El resultat de les passades eleccions autonòmiques ha deixat al PNB, que ha governat durant trenta anys, sense una majoria estable per a governar. Segons sembla, si els pactes a que pugui arribar el PSE fructifiquen, el PNB perdrà el poder i passarà a la oposició. Si això passa podrem dir que una de les peces claus de la democràcia haurà arribat, per fi, a Euskadi. Aquesta peça, imprescindible pel bon funcionament democràtic, és l’alternança en el poder.
I el PNB, naturalment, hi posa tots els entrebancs possibles. A cap partit polític li agrada anar a la oposició, més si ha governat tants anys seguits. El que no em sembla bé són els arguments que fan servir. Això de parlar de cops institucionals , de que els volen fer fora del govern com si allò fos casa seva, està totalment fora de lloc. I aquest argument, recurrent en tots els partits nacionalistes, Patxi López el va desmuntar amb una frase que sintetitza a la perfecció la realitat política de Euskadi: “El PNB és un partit polític, només un partit polític”.
Ara bé, el PSE no ho tindrà fàcil. Per governar haurà de comptar amb el PP i això és una complicació important. A Catalunya aquest problema no el vàrem tenir ja que la alternança es va poder fer amb la coalició de tres partits que estem en el mateix espai ideològic de l’esquerra. Patxi López haurà de mesurar molt bé en tot moment els seus passos i tenir la amplitud de mires que el PNB no ha sabut tenir.
L’esforç, tanmateix, val la pena. Aquest canvi, imprescindible i necessari per a la democràcia i el poble d’Euskadi, ha de comportar que tota una part de la població que fins ara se sentia apartada faci seu el projecte de país i que, a través de l’acció de govern, la gent, tothom, vegi que no hi ha només una possibilitat de fer política, que els països són plurals i que es pot governar amb el mateix compromís des de diferents maneres de pensar. L’alternança és democràcia i a Euskadi està a punt d’arribar.

Manel Roqueta Casalprim

Xerrada amb en Pere

Avui he tingut una conversa amb en Pere Garcia, més breu de lo que m'hauria agradat, d'aquelles que m'agrada dir profitoses. Recordant lo que ens va dir la Marina Geli amb motiu de les últimes eleccions municipals, li hem estat buscant l'ànima a Santa Coloma. Hem estat parlant del programa electoral del 2011, de com podem començar a fer-lo, de quina orientació li hem de donar. Caldran moltes d'aquestes xerrades, fer-les molt més àmplies, parlar amb molta gent i recollir propostes, queixes, idees. Caldrà destriar el que s'ha fet be durant els anys de govern de CIU del que s'hauria d'haver fet. Serà una feina en la qual la ponderació, el sentit comú, la mirada serena ens ha de portar a elaborar un programa factible alhora que agosarat, valent, socialista en definitiva. Aquest és el gran repte: fer socialisme a l'Ajuntament.

Article Ressò

Penjo avui al bloc l'article que l'Agrupació de Santa Coloma hem publicat a la revista de la nostra ciutat, el Ressò. Si m'agrada ho faré cada mes. Apa.

PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA

Fa un any

Aquest mes es compleix un any de la celebració de les eleccions generals que van suposar una nova victòria socialista i de José Luis Rodríguez Zapatero. A Catalunya el PSC va guanyar amb una absoluta claredat i a Santa Coloma els resultats van ser espectaculars. Som la cinquena capital de comarca de tot Catalunya en augment de vot socialista del 2004 al 2008, tenint en compte que les altres quatre es concentres a les comarques tarragonines. Per tant som la capital de comarca de Lleida, Barcelona i Girona que més augmenta de vot i de les ciutats de més de 10.000 habitants de Catalunya som de les capdavanteres en augment de vot per al nostre partit. I tot això en una ciutat on fins fa tant sols dues eleccions guanyava CIU sempre. Si al 2000 CIU guanyava les eleccions generals a Santa Coloma , el 2004 les guanyava el PSC per tres vots i el 2008 la diferència entre el nostre partit i CIU va ser de 612 vots a favor del PSC. D'acord que els resultats del PSC van ser molt bons a tot Catalunya, però a Santa Coloma van ser especialment satisfactoris. I està clar que això vol dir que alguna cosa està canviant a Santa Coloma.

A l'Agrupació socialista de Santa Coloma som conscients que cada una de les eleccions té el seu registre propi, però també pensem que hi ha un nexe d'unió entre tots els comicis. Aquest fil que uneix les eleccions no és altre que la ideologia, en aquest cas la demanda de progrés que es desprèn del resultat de les eleccions generals del 2008. I volem respondre a aquell clam que el poble de Santa Coloma va fer el març de l'any passat oferint-li un projecte que ens porti a governar el nostre Ajuntament a les eleccions municipals del 2011. Serà un projecte capaç de sintetitzar en unes propostes programàtiques concretes la voluntat de canvi expressada de forma inequívoca l'any passat. Són 2085 veus las que ens ho demanen i hi donarem la resposta que esperen de nosaltres.

A l'Agrupació ja hi estem treballant, però ens cal la opinió de tots aquells que ens vulgueu ajudar a fer realitat el programa que ens ha de portar al govern del nostre poble. Properament us convocarem a parlar de casa nostra, de Santa Coloma, de què li falta, de què podem fer per tal de fer de la nostra ciutat un lloc on viure-hi confortablement, de què farem per construir una ciutat moderna, una vertadera capital de la nostra comarca. La vostra opinió ens és imprescindible per tirar endavant aquest projecte que té com a estació de destí les eleccions municipals del 2011.

Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners.

Patxi López

Vaig estar a  l'homenatge que cada any la Federació gironina del PSC fa al'Ernest Lluch al cementiri de Maià de Montcal. Aquest any hi va assistir en Patxi López, candidat del PSE a les eleccions d'Euskadi. Els diaris publicaven ahir una serie d'enquestes en les quals els bons resultats dels socialistes fan preveure una possibilitat real de canvi. Si els resultats de diumenge que ve són com diuen les enquestes el PSE podria tenir l'oportunitat de formar govern al quedar lluny de la majoria absoluta l'actual tripartit que està governant. Les típiques manifestacions de la dreta nacionalista, escampant missatges catastròfics tot cercant el vot de la por, van centrar seus mítings ahir. En el del PNB hi havia l'Artur Mas que es va cuidar prou d'explicar els desastres que el Govern d'Entesa està fent a Catalunya, tot recordant, això sí que no hi falti, la dependència absoluta del PSC del PSOE.
Algú se'n recorda de la Yenka? Un dos tres delante detrás un dos tres...; doncs bé aquesta cançoneta de l'Ibarretxe i en Mas està més passada de moda i és més carrinclona que la Yenka. Què ens ha de venir a explicar ara en Mas després d'haver fet la primera casa gran al Majèstic amb el PP. Es pensa que la gent és tonta o que no té memòria?. Clar, com que ells són els únics que tenen l'essència del catalanisme poden fer el que vulguin que sempre serà bo per a Catalunya. Encara que sigui pactant un finançament catastròfic que ha portat a Catalunya a l'asfixia econòmica. Que no home que no, que això ja no s'ho creu ningú.
Tant de bo que en Patxi López i el PSE tinguin un gran resultat a les eleccions i que Euskadi pugui gaudir d'un Lehendakari socialista capaç de portar la racionalitat al seu govern.

Juan y José

He escoltat al Spotify aquesta cançó d'en Serrat i l'he penjada. És una història d'amor i amistad preciosa. Pocs cantants podrien explicar la relació entre dos amics d'una forma tan emotiva com ho fa en Serrat.

Juan y José
sentados contra el muro del frontón
hacían planes mientras reponían fuerzas.
Dudaban
entre ir a la escuela o al río a pescar,
cuatro cangrejos para la merienda.
Nadie jamás
vio amigos más unidos que esos dos
que a un tiempo descubrieron
el fuego del licor, el brillo del dinero,
el automóvil, el cine y la mujer.

Tibio era el Sol,
ancha la mar
y el mundo aún
por estrenar.

A Juan y a José
se les acabó pronto la niñez
segada con la mies, pisada por los bueyes.
Y mientras José
tomaba los caminos de la mar
el otro le despidió desde el muelle.
Del que se fue
llegaron cartas con olor a ron
cargadas de promesas
que Juan leía mientras ponían la mesa
y releía sin prisa en el café.

Caña dulce,
mamey colorao,
verde la palma,
blanca la garza,
con un ojo abierto, en la charca,
vigila el caimán.

Cómo puedes conformarte, Juan
con un solo cielo si hay toda una América
del otro lado del mar.

José viajó
de las Antillas a la Cruz del Sur,
Huaquero en Fundación, buhonero en la Puna,
cafisho
en un quilombo flotante en el Paraná,
y con los años llegó a hacer fortuna.
Juan se quedó
trabajando la tierra y se casó
con su novia de siempre.
Después los años discurrieron mansamente...
Frío en invierno y en verano calor.

Tibio era el Sol
los días que
llegaban cartas
de José.

Juan y José
volvieron a encontrarse en el frontón
medio siglo después, y como si tal cosa
Juan preguntó:
"¿A cuál le vas... azul o colorao...?"
y respondió el indiano: "Al que vaya a esa moza...
Qué cosas, Juan,
tanto rodar y estamos otra vez
en donde lo dejamos..."
"Pero a ti, Pepe, que te quiten lo bailado...
Y gracias, Pepe, por llevarme a bailar."

Caña dulce,
mamey colorao.
Tú cabalgabas
y yo iba a la grupa
en las largas tardes junto a la estufa
del viejo café.

Con las alas de tus cartas, José,
atravesé todos los cielos de América
contigo,
¡Amigo!

Sopar d'hivern 09

Demà hauríem d'haver fet el sopar d'hivern d'aquest any però l'hem tingut de suspendre per falta de gent. És una pena perquè venia la Manuela de Madre, per la que tinc una gran debilitat. I em consta que no sóc sol. Sempre m'ha agradat la seva forma de fer política, però el dia que va presentar el projecte d'Estatut al Congrés de Diputats, em va robar el cor. A mi i a tota Catalunya. Bé, tota tota potser no, deixem com terreny erm a tots aquells que son incapaços de estremir-se i de que se'ls faci un nus a la gola escoltant les paraules que va pronunciar. Doncs bé, hem perdut la fantàstica possibilitat de gaudir d'una vetllada amb la Manuela. Espero que un altre dia ho podrem recuperar.

Conferència Marina Geli

Unes quaranta persones vam seguir a la biblioteca Joan Vinyoli amb interès la exposició pausada i ben documentada que la Marina va fer de la problemàtica de les drogues, la seva incidència en la població, sobretot en la més jove, els tractaments i l'actuació de la Generalitat per tal de combatre aquest problema. Al final de l'acte hi va haver un torn de preguntes dels assistents que en un moment va derivar en un diàleg entre entre ells mateixos.

Vacances

Fa dies que no escric res i no és per falta de temes, però tinc coses a fer a la feina molt importants que em tenen totalment ocupat. Estaré uns dies que el bloc estarà una mica parat però, si tot va bé com espero, tornaré a reprendre la feina de mantenir-lo actiu. Són com unes petites vacances.

El Sopar de la Rosa

Acabo d'arribar del sopar que l'Agrupació de Lloret i Tossa celebra cada any per aquestes dates amb el nom de "Sopar de la Rosa". Aquest any ha vingut el ministre de Treball i Immigració Celestino Corbacho. El sopar, al Trull, ha estat bo. Érem unes 200 persones i al final del sopar el ministre ens ha dirigit unes paraules. Ha fet un repàs dels trenta anys de vida del PSC, de la situació política actual i del futur de la situació política i econòmica mundial.

Quim Nadal

Faig una petita entrada, més tard ho explicaré amb més calma. Acabo d'arribar de la conferència que en Quim Nadal ha donat a la biblioteca dins del cicle que hem organitzat. Hi havia força gent i la conferència ha sigut interessant. En Quim ha fet un repàs de la feina feta pels dos governs de progrés, el del President Maragall i el del President Montilla.
Reprenc l'entrada. La d'ahir va ser una conferència profitosa. A la sala érem més de 50 persones i en Quim, amb un to distès però alhora seriós, crec que va arribar bé a l'auditori. Llàstima que tingués de marxar de pressa, ja que tenia una reunió, i no poguéssim fer un torn de preguntes. Tot i així tant amb aquesta com amb les altres dues conferències que portem cel cicle estic segur que estem complint els objectius que ens vam fixar dintre del pla de treball 2008-2009. Només ens falta el full per poder explicar-ho a tot el poble; hi estic treballant. Aquestes accions, a part del efecte informatiu que tenen per elles mateixes, tenen l' altre vessant de fer arribar l'Agrupació al poble.

Maià de Montcal 2008

Diumenge passat vàrem anar amb la Carme a l'homenatge a l'Ernest Lluch que organitza cada any, d'ençà de la seva mort assassinat per ETA, la federació de les comarques gironines del PSC a Maià de Montcal, on està enterrat. Aquest any van parlar el President de la Generalitat, José Montilla, el Secretari general del PSE, Patxi López, la Marina Geli, en Joaquim Nadal i en Lluis Mª de Puig. Era un matí assolellat, s'hi estava bé. Una coral de Banyoles va cantar diverses cançons, molt emotives totes. A mi em va agradar sobretot Amor particular d'en Llach.
És un acte emocionant, trist perquè recordem al polític absent, alhora ple de la força que dóna la convicció d'estar fent un homenatge a un home bo, ple de raó. L'Ernest va ser un d'aquells polítics que connecten amb el poble fàcilment. Era un gran intel·lectual, però alhora una persona propera. Com varen dir en el seus parlaments els que ens van dirigir la paraula, era un home de passions. Passió per la llibertat, pel socialisme, pel PSC, per Catalunya, pel Barça.
Era un goig sentir-lo parlar en la tertúlia que setmanalment feia a La Ventana de la Ser. Podia opinar de tot, sempre sabia estar a l'alçada de la conversa.
Va ser una mort absurda, inútil, que no va portar cap benefici a ningú i molta tristesa a moltíssima gent.

Cicle de conferències

A l'Agrupació hem organitzat un cicle de conferències que estan impartint diferents càrrecs del PSC. L'objectiu d'aquest cicle és doble, per una part fer arribar a la gent de Santa Coloma les polítiques del nostre partit en àmbits claus de la nostra vida i, per una altra part, seguir amb la nostra feina d'implantar el partit. Llàstima que encara no hem pogut recuperar el full informatiu ja que d'aquesta manera arribaríem a tot el poble.

Festa de la ratafia 2008

Avui que disposo de l'ordinador, no sempre és així, penjaré al bloc la foto de la parada que el PSC de Santa Coloma vam fer el dia de la Festa de la ratafia. Ja va pel segon any que la fem, no pretenem gaire res més en especial que no sigui tenir presència en aquesta festa tant popular. A la parada hi venem loteria de l'Agrupació, regalem caramels i globus, deixem fer un tastet de ratafia amb galetes de Santa Coloma i donem propaganda del partit. És una festa molt maca a la qual hi ve molta gent de tot arreu. Aquest any hem celebrat la 27 edició. El dia 7 va coincidir que en Miquel Iceta va ser a Santa Coloma a donar una conferència en el cicle que hem organitzat i, com que aquell vespre es feia el sopar popular a la plaça, en Miquel es va quedar i va venir al sopar amb gent de l'Agrupació i el diputat al Parlament José Antonio Donaire.

Sí, Obama

Barak Obama ha guanyat amb tota claredat les eleccions presidencials de EEUU. La veritat és que em pensava que el vot racista li ho posaria més difícil, però està bé lo que bé acaba. Ara ve lo difícil: materialitzar en fets polítics tot aquest immens riu d'esperança que avui corre per Amèrica i que el missatge de progrés d'Obama ha generat. L'Iñaki Gabilondo, magnífic com sempre, ha relatat aquesta matinada una anècdota que li va passar a un polític acabat d'elegir. El polític va demanar a un amic consell sobre què seria lo més convenient per a fer en els primers moments del seu mandat; l'amic li va respondre: "Defrauda de pressa". El bagatge d'il·lusió que porta l'Obama l'ajudarà en la seva tasca de govern, així com la seva preparació i conviccions polítiques, que son molt fermes, però li espera vèncer la resistència d'una societat conservadora i dels grans grups de pressió que no li ho posaran gens fàcil. Sigui com sigui ens esperen uns anys apassionants.

La barraca 2007

Mira, bloc amic, que aquesta hora encara tinc una estona de feina, he de fer el sopar i a dos quarts d'onze vull plantificar-me davant de la tele a veure Anatomia de Grey i em poso a penjar aquesta foto de la barraca de la Festa major de l'any passat; aquest any no n'hem fet. Doncs apa, aquí la tens.
La veritat és que ens ho vam passar molt bé, vàrem tenir molta feina, vàrem fer uns quants calerons i, el que és més important, vàrem fer acte de presència en un esdeveniment ple de jovent. La idea principal de fer la barraca era aquesta precisament, mostrar al jovent que el nostre partit també té una organització per a la joventut. Algú ens va prendre el pèl perquè en algun moment no hi havia joventut darrera la barra. Però ens sentíem joves malgrat que la carcanada ens fes mal, val?
Apa, vaig per feina que es fa tard.

El Per a Santa Coloma

Estic en un moment crític per lo que fa a la meva activitat política. Les coses fa temps que no acaben de rutllar prou bé i hi ha moments que m'estic plantejant deixar-ho córrer tot. A l'Agrupació tenim un problema amb el nostre full informatiu, el Per a Santa Coloma, del que en sóc un dels responsables. Fa mesos que per una cosa o altra no el publiquem i això m'està començant a emprenyar. Jo considero que és una eina indispensable per tal d'arribar bé amb els nostres missatges al poble i sense ell difícilment aconseguirem gaire res de bo.
Seguiré probant-ho uns dies més, però si a finals de novembre no me n'he sortit potser serà hora de deixar l'activitat al PSC. Em sabria molt de greu, però no dubtaré pas ni un moment a fer-ho si penso que estem treballant en males condicions.

Obama

Dimarts que ve se celebraran les eleccions a EEUU. Tot el món pendent de qui guanyarà. A mi m'agradaria que guanyés l'Obama, naturalment. En política exterior no sé si hi haurà massa canvis, l'imperi és l'imperi, i els interessos del seu pais al món els defensen tant demòcrates com republicans; la invasió de Cuba a Bahia Cochinos la va aprovar el president Kenedy malgrat que , segons sembla, no estava massa convençut de l'operació. Tot i així ha promès retirar les tropes d'Irak i probablement el nivell d'agresivitat no serà el mateix que amb el guerrer Bush o McCain. Els canvis més importants poden esdevenir a l'interior on, després de vuit anys de desgavell ultracapitalista que ha portat al món a la misèria, els demòcrates tenen un camp adobat per portar a terme polítiques socials a dojo.
Hi ha un aspecte que m'agradaria remarcar i és el fet que Obama sigui negre. Fa quatre dies els negres a EEUU estaven marginats i eren considerats ciutadans de segona. Què ha portat a aquest canvi tant important? Hi havia moviments de tota mena que demanaven la igualtat entre races als anys 60, alguns de violents i d'altres que feien de la no violència la seva arma. Un d'ells, el que liderava el malaurat pacifista Martin Luther King, va ser decisiu per tal d'aconseguir que els negres aconseguissin el reconeixement d'igualtat. En aquestes societats avançades les solucions pacífiques sempre són les que acaben per transformar malgrat que necessiten molt de temps per aconseguir arrelar. La igualtat de races, a nivell de convivència a EEUU, probablement encara no s'hagi aconseguit del tot, però si Obama surt elegit president, pot ajudar molt a acabar la feina de fer del seu país el lloc de llibertat per a tothom que Luther King va somniar un dia.