Tenim feina

Publico avui aquest article d'en Joan Ferran pel valor que té a Santa Coloma, (la meva Santa Coloma) després de la publicació ahir d'una carta al Diari de Girona.

QUE FER ?

Cal reaccionar i - a “Can PSC”- hem reaccionat de manera contundent.

L’allau de casos vinculats a temes de corrupció afecta a tota la societat, és cert, però en el terreny de la política prenen un caire encara més preocupant que en una activitat privada.

La corrupció en els àmbits de l’Administració, o dels partits, afecta la credibilitat de la democràcia i la dels seus mecanismes de participació. La sospita de que l’objectiu del polític és l’enriquiment personal i la projecció del seu ego ens situa en una espiral perillosa on el desencant ocupa el lloc de l’esperança de canvi positiu. Els partits hem de reaccionar - encara més - del que s’ha fet. Cal establir- encara més - mecanismes correctors i de control públic per tal d’ evitar afers com els viscuts els darrers mesos.

Però, dit això, també cal alertar a la ciutadania sobre els aprofitats que volen créixer i volar en globus, fins el cel de la notorietat, enlairats pels gasos pestilents que genera la corrupció.

En època de crisi, en moments d’incertesa i desorientació, els oportunistes troben l’atmosfera ideal per predicar l’apocalipsi i oferir-se com els salvadors. Compta!. L’ instrumentalització mesquina dels problemes -que hi són- pot donar ales a populistes barats que facin encara més complicat viure en una democràcia moderna i neta.

Cal actuar i no s’hi valen excuses de cap tipus. El distanciament, la pèrdua de confiança entre la societat i la política pot refer-se, però, exigeix la contribució de tothom.
Dels partits, òbviament; dels mitjans de comunicació també: fent pedagogia i no sensacionalisme, posant el valor i la capacitat del sistema per depurar-se a ell mateix. Dels ciutadans: exigint el que calgui i no caient en els cants de sirena provinents del marges, dels predicadors i messies.

Cal reaccionar, i fer-ho de manera efectiva, sense por, amb el cap fred.

Parella de tres

Aquest vers l'he fet amb motiu del casament de l'Elia i en Carles.


PARELLA DE TRES



L'Elia i en Carles, un dia
es van preguntar: quina en farem?
Un dia, En Carles i l'Elia
van dir: ens casarem abans de l'hivern.

I ho van fer d'allò més bé,
van fer un bon casori,
sense massa rebombori,
que és el que més els convé.

El que passa és que ara son tres,
de cop s'han convertit en un trio
d'aquells que no són cap “lio”,
els dos ara són un de més.


Potser algú dirà, maliciós:
“aquests dos es van tirar l'ham,
van fer Pasqua abans del Ram
i passiu bé a la parella de dos”.

Doncs no, no és aquest el motiu,
és que són gent moderna,
que diuen no a la caverna,
i no volen fer la viu-viu.

Sembla que va ser a les illes,
tot escoltant la remor del mar
on el nen van encarregar,
tot dient: “tu, tira milles”.

D'unes vacances en fou resultat,
fins i tot fa un xic de gràcia,
i que sigués a Gran Canaria
també n'és gran casualitat.



Casual dius? Què vols que et digui,
que la germana vagi a visitar
al germà que viu mar enllà,
és lògic, es miri per on es miri.

I, després d'anades i vingudes,
quan l'Aniol ja corre els cent,
es van dir: “ara és el moment,
ja n'hi ha prou de mogudes”.

“És el moment de que ens casem,
és hora de posar seny
que el nano ja ens empeny;
agafarem cadascun un rem”.

Ara, a remar tots dos alhora,
sense perdre mai el nord,
caldrà que us poseu d'acord,
això en una parella, enamora.

Tindreu un bon sostre
amb vistes a l'Empordà,
això serà a no tardar,
una bona casa, ben vostra.

Tindreu molt d'espai,
per si en un descuit
la parella es fa de vuit,
millor que no, quin desmai!

Doncs apa, que sigueu feliços,
tan si sou tres com deu,
feu-vos-ho com vulgueu
i gaudiu del vostre tros.

I fins aquí la història de dos
que en un tres i no res
es converteixen en tres;
això ja està, el poema és clos.

No tots són iguals

Acabo d'escoltar a la ràdio que la policia ha detingut a l'alcalde de El Ejido junt amb algunes persones més. Fa poca estona parlava a la botiga amb un proveïdor i em deia que hi ha gent que està dient que tot això petarà. Que entre el Gürtel i el PP, en Millet, la crisi, que tots els polítics són iguals, vindrà algun salva pàtries que ho fotrà tot a rodar.
Comentaris típics de temps en que les coses no funcionen. Del PP i el seu Gürtel i en Millet, ja s'en cuidarà la justícia. La crisi, ja passarà, costarà més o menys però ja s'arreglarà, a l'espera de que el capitalisme ens en regali una altra. Lo que no hi ha maneres de solucionar és aquesta desconfiança cap als polítics. La percepció que té la gent de que tots són iguals i que només volen embutxacar-se tot el que puguin, ha arrelat prou bé i no hi ha maneres de trobar-li l'antídot.
No és veritat. La immensa majoria de la gent que es dedica a la política és honesta. Tan sols una petita part té la intenció de servir-se del càrrec per enriquir-se. Si tots els polítics fossin corruptes aquest país no s'aguantaria per cap costat.
La desconeixença de com treballen, de com es dediquen a les seves feines a l'administració en el nivell que sigui, és lo que provoca aquests recels. I és complicat de rebatre aquests arguments catastrofistes quan surt alguna noticia de corrupció política. Ens calen molts anys de democràcia encara per tal de que la gent confiï en els polítics.

Per molts anys

Avui aquesta criatura, el bloc vull dir, fa un any. Quan el vaig fer no sabia on arribaria. Fer-lo va ser molt fàcil però en aquell moment ja vaig pensar que lo difícil seria mantenir-lo viu. Amb alts i baixos, constants canvis de format, moments en que, pobret, l'he tingut una mica abandonat, hem arribat al primer aniversari bloquero. I amb ganes d'arribar a apagar les dues espelmes.
El motiu pel qual el vaig crear segueix més vigent ara que al principi: ha de ser una eina important que ens ha d'ajudar a l'Agrupació socialista de Santa Coloma a arribar al poble a les eleccions municipals del 2011. I guanyar-les; i que la meva ciutat tingui un alcalde socialista durant quatre anys. L'objectiu és ambiciós per no dir agosarat, però tenim l'obligació de treballar per aconseguir-ho. En primer lloc perquè som un partit de govern; la presència del PSC al món municipal català és important, decisiva. Perquè, doncs, Santa Coloma ha de ser menys? En segon lloc el resultat de les eleccions generals del 2008 ens deia que hi ha una gran quantitat de gent de Santa Coloma, un 40% exactament, que segons en quines circumstàncies està disposada a votar socialista. Ja sé que els factors que impulsen el vot no són els mateixos en unes generals que en unes municipals, que el factor llista, sobretot el del cap de llista, en unes municipals és decisiu, però les generals ens van dir que hi ha 2085 persones a Santa Coloma que estan disposades a agafar la nostra papereta de vot si el projecte els engresca. I aquesta és precisament la nostra feina: fer una llista i un programa engrescador.
Per molts anys, doncs, bloc amic. Prometo avui davant de tots els deus de la xarxa que et cuidaré, et mimaré i, poc a poc, t'aniré donant publicitat. I el maig del 2011 ho celebrarem amb una bona copa de cava. O dues.

L'Espert

En una entrevista que li van fer a la tele l'altre dia, la Núria Espert va dir que no era creient. Jo tampoc ho sóc. A vegades penso que quan em mori, si m'he equivocat, em trobaré un senyor amb barba i cara d'emprenyat, amb els braços plegats i movent els dits d'una mà com si estigués tocant el tambor diguen-me: "i ara què, eh?". Doncs bé, si em fot a l'infern i m'hi he de trobar a la Espert (per descreguts, no per res més), ja hi estic d'acord.
Em vaig enamorar d'ella i ella em va fer estimar el teatre fa molts anys amb una Yerma que li vaig veure a Barcelona. M'ha quedat a la memòria aquella espècie de llit elàstic que cobria tot l'escenari i per el que ella es movia explicant la vida d'aquella dona que no podia tenir fills. A la meva adolescència li va impactar aquell drama explicat amb la força d'aquella actriu magnífica.
Més tard l'he tornat a veure al Lliure interpretant La Celestina. M'ha quedat pendent de veure-la en una de les obres que la van fer famosa: Medea.
Estava fantàstica a la entrevista de la tele explicant coses de la seva vida, de com afrontar una representació amb un mal de panxa o una grip, de que un dels seus espais preferit és el seu llit, on li agrada llegir o veure la televisió. Parlava del seu home, l'Armando, amb un amor que ha perdurat malgrat que ell ja fa temps que va marxar.
Tinc el teatre, com moltes altres coses, aparcat. El trobo a faltar i espero poder veure a la Espert en alguna obra en aquest món abans de que ens trobem a l'infern.

A l'escola

Ahir a la tarda vaig començar el primer dels cursos que penso fer a l'Escola Xavier Soto del PSC. Segurament que també aniré a algun que es faci a la Federació de Girona, però de moment el que m'ha interessat el fan a Cornellà. Per cert, que quasi arribo tard, la línia cinc del metro està en obres, ens van fer baixar quatre o cinc estacions abans i, com que no sabia on era, vaig agafar un taxi. Tot arreglat? Sí, sí, i un be negre. El taxista era francès. Parlava castellà, però l'accent el delatava. Fins aquí tot molt bé, a mi tant se me'n fa si el que em porta és francès, rus o de Castanyet; el que em fot és veure que el rellotge s'acosta perillosament a les sis i ell, el francès, a cada semàfor agafa la guia i comença a buscar desesperadament o va polsant el gps i que aquest, hi ha un moment que es queda en blanc. Tant en blanc com ho estava el francès i suposo que la meva cara. Bé, a la fi vàrem arribar a l'Escola amb una mica de retard i onze euros menys a la butxaca del que era previst.
El curset, molt bé. Pura teràpia de xoc. La cosa va d'oratòria i, com que consta de vuit hores, el profe ens va fer anar al gra, o sigui: aixeca't i explica la teva vida en tres minuts davant d'una colla de desconeguts. La descàrrega d'adrenalina, al menys en el meu cas, va ser important. Em va costar arrencar però quan li vaig agafar l'onda i començava a trobar-me com quan faig mítings tot sol fent botifarres, es va acabar el temps. Després, a la segona vegada que ens va fer parlar, ja estava més tranquil.
Ja li agafaré el to. He de retrobar aquell estat d'inconsciència que tenia al principi de la meva activitat política (d'això ja fa més de trenta anys, uf!) que em permetia posar-me al davant d'auditoris de tres centes persones i no entrebancar-me i, a més a més, que em felicitessin. Si aconsegueixo aquell puntet i ho ser combinar amb la experiència dels anys, me'n puc anar sortint prou bé. Dimarts que ve hi torno, ja voldria que sigués avui mateix. I no agafaré cap taxi, per si de cas els francesos.

Ressò d'octubre

Aquest és l'article que l'Agrupació del PSC de Santa Coloma publiquem al Ressò.


Des de fa uns mesos moure's per Santa Coloma comporta una certa incomoditat. Caminant pels carrers ens trobem tot un seguit d'obres que dificulten la mobilitat i fan que activitats tan senzilles i agradables com pot ser anar a comprar o passejar resultin feixugues. Bona part d'aquestes tasques als carrers provenen del Fons Estatal d'Inversió Local (Pla Zapatero) que el govern socialista espanyol ,en el qual hi participa el PSC amb dos ministres, va crear amb l'objectiu de combatre l'efecte més nociu de la crisi econòmica: l'atur. Obres als carrers del centre del poble amb la Rambla com a eix principal, els carrers Raval, Major, Vallors, la urbanització de la zona del pavelló dels Saioners i la instal·lació de plaques solars al pavelló de la Nòria, conformen tot aquest seguit d'actuacions provinents del Pla Zapatero.
Tanmateix l'impacte econòmic sobre Santa Coloma de les subvencions que han arribat des de les diferents administracions en les que el PSC hi governa és molt més elevat. D'ençà de les últimes eleccions municipals tot un seguit d'obres s'han realitzat o estan en procés d'execució a Santa Coloma amb fons distribuïts tant des de la Generalitat, el Govern Central o la Diputació, en les quals el PSC en forma part dels diferents governs.
L'arranjament de la carretera vella de Girona que s'ha fet durant els dos governs de progrés de la Generalitat presidits pels Presidents Maragall i Montilla ha suposat fer realitat una demanda que la població del nostre poble venia fent des d'anys enrere. La creació de la ATM (Agència del Transport Metropolità) l'any 2006, entitat que coordina el transport públic, ha suposat un augment de les línies d'autobús amb les poblacions veïnes, cobrint el dèficit ancestral de comunicació amb Girona, sobretot. L'ampliació de la Biblioteca Joan Vinyoli, la subvenció des del Pla únic d'obres i serveis per a la Casa de la Paraula, la construcció de l'escola de primària Castell de Farners i la implantació de l'Escola Oficial d'Idiomes són unes inversions provinents de la Generalitat que han fet possible que Santa Coloma pugui gaudir d'aquests equipaments.
Així mateix el Govern Central ha contribuït amb una subvenció de mig milió d'euros per a la construcció de La Casa de la Paraula, la Diputació ha aportat mig milió d'euros per a la piscina coberta i el Consell Català de l'Esport quasi un milió.
Si a tot això li ajuntem l'acció de govern que a través del Grup Municipal Socialista estem fent a l'Ajuntament de Santa Coloma, es pot entendre que la satisfacció dels militants i simpatitzants socialistes del nostre poble està més que justificada. La nostra voluntat de servei a la gent de Santa Coloma es veu materialitzada en totes aquestes obres i serveis, en la prestació dels quals hi participem els socialistes en el diferents nivells administratius. La raó de ser de l'Agrupació socialista de Santa Coloma és aquesta: servir a la nostra ciutat i a tots els seus habitants.

Agrupació socialista de Santa Coloma de Farners

Festa Major i Alzheimer

Avui he anat a buscar a la meva mare a casa de la meva germana. És Festa Major i ha anat  a dinar amb ella. Quan anàvem cap a casa ens hem trobat una plantada de gegants a la plaça. Ens hi hem quedat una bona estona. La Lola estava contenta mirant tant als gegants com a tot el personal que voltava per allà.
És desconcertant l'Alzheimer, ja m'ho va dir el neuròleg que la tracta. A la plaça es comportava com una criatura, reia, feia comentaris dels gegants i de cop, parlant amb uns coneguts, ha dit, fent referència a ella mateixa:" Criatures naixem, criatures morim". La dona i jo ens hem mirat amb una expressió de sorpresa i hem fet un gest a l'uníson que deia: "i ara d'on ha sortit això". Jo ja hi estic acostumat, tan aviat té comportaments que denoten que la malaltia va avançant amb una certa rapidesa, com que en té d'altres que fan pensar que no està tan malament. Quan baixa a la botiga es recorda del nom de les clientes de tota la vida i és capaç de portar una conversa amb un mínim de correcció, però tot de cop pot arrencar a cantar un tango o "baixant de la Font del Gat". En fi, caldrà tenir molta paciència, ens haurem d'anar adaptant a la evolució que la malaltia vagi fent i haurem d'anar demanant l'ajut que ens calgui per tal de que tots plegats puguem seguir fent la nostra vida amb una certa normalitat.

Ni carn ni peix

Uns mitjans de comunicació han donat la notícia de que el PSC de Santa Coloma donava suport a una consulta sobre la independència de Catalunya. Un company de l'Agrupació m'ho va preguntar i vam decidir parlar-ne. Aquest dissabte el cafè de can Panxo es va convertir en una reduïda reunió en la qual hi érem presents quatre militants. En Pere ens va explicar d'on venia la notícia. En una junta de govern de l'Ajuntament es va consensuar que en el cas de que alguna entitat del poble demanés fer una consulta no es posaria cap impediment. Cap impediment, remarco la frase. És clar que no és el mateix donar suport que no posar impediments. Lo que em pregunto és si la noticia es va entregar tergiversada als mitjans o van ser aquests els que la van publicar malament. També vull dir que l'Alcalde, després d'haver pres aquesta decisió a la junta de govern va parlar amb els vailets independentistes de La Sega, als quals jo els compro les roses de Sant Jordi cada any, i els va dir que podrien comptar amb el suport de l'Ajuntament. Fets com aquest i d'altres que vaig coneguen últimament, em fan entreveure el perfil de l'Alcalde del meu poble. I, per tant, a hores d'ara em costa molt poc endevinar d'on pot provenir la falsedat de la notícia que va aparèixer als mitjans de comunicació. Més si tenim en compte que la regidoria d'informació és de CIU.
L'Artur Mas en una reunió de CIU va parlar de tot menys de les consultes. CIU en estat pur.Compte que no anéssim massa lluny; som i no som; estem però sense estar-hi massa; donem suport però hem de procurar que no espantéssim a la clientela més moderada; traiem el nas però ens en retirem aviat, no fos cas que ens l'enganxéssim; a la junta de govern pactem una cosa amb els socis (ERC i PSC) i a la premsa li diem lo que ens convé. Fa tants anys que escolto aquesta cançò que ja és això, la cançó enfadosa.
Cada dia que passa estic més còmode en el meu partit. Tenim uns fonaments, unes línies ben traçades i no ens en movem per anar a esgarrapar quatre vots, malgrat que hi hagi moments en que això ens pugui portar problemes. Em sembla bé, ho dic sincerament, que partits independentistes intentin aconseguir els seus objectius mitjançant la mobilització de la ciutadania, penso que hi tenen tot el dret del món, malgrat que jo no ho comparteixi. Però aquest doble joc de CIU, aquesta hipocresia que constantment marca la seva forma de comportar-se, és escandalosa i penso denunciar-ho al meu poble quan sigui el moment.

La nova escola

Avui ha vingut a Santa Coloma l'Ernest Maragall, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat, a inaugurar l'escola El Castell de Farners. Hi he anat, he fet unes fotos pel nostre butlletí, he estat parlant amb en Pere i la meva germana que és la Tècnica d'Ensenyament de l'Ajuntament. He seguit la visita del Conseller per les aules buscant una foto en la que no hi sortís l'alcalde (demòcrates sí, però passerells tampoc, eh?). Com que tinc una certa pràctica en això de la fotografia he aconseguit, en un descuit del batlle, la foto desitjada. Retallant una mica, a l'imatge hi surten en Maragall, la Roser, directora de l'escola, en Pere i en Rafel. Si a Girona em fan cas serà portada del Per a Santa Coloma.
Després ha vingut l'acte de destapar la placa; en Maragall ha subratllat el fet que no hi apareix el seu nom ja que ha dit que l'escola és el resultat de la feina de tots els que l'han precedit a més d'ell. Llavors ha sigut el moment dels parlaments. Primer la directora, després l'Alcalde i finalment el Conseller. No entraré en lo que han dit. Han sigut uns parlaments correctes, cadascú parlant de la escola des de les competències del seu càrrec. Tot molt correcte.
I aquí és on vull posar l'accent d'aquesta entrada. Ho faré en un aspecte que, malgrat lo obvi i lògic que és, agrada. Al menys a mi m'ha satisfet la sintonia que hi havia entre l'Alcalde i el Conseller. Ja sé, ja sé que no era el dia de barallar-se, però vull senyalar la complicitat que desprenien les paraules dels dos polítics malgrat ser de dos partits diferents. En aquell acte representaven a dues institucions que per sobre de sigles han unit esforços per aconseguir un objectiu comú: obrir una nova escola a Santa Coloma. Repeteixo que no ha d'estranyar, que les institucions han de col·laborar deixant de banda el color polític de cadascuna, però és agradable veure-ho. Després ja veurem la manera de que a les pròximes municipals posem a CIU a l'oposició, però avui deixeu-me fruir d'aquest bany de democràcia que m'he donat.

Cadascú al seu lloc

Val, jo també hi vull dir la meva sobre la consulta d'Arenys de Munt. Se n'ha parlat tant, s'han expressat tantes opinions de tots colors, que ser original a aquestes alçades és difícil per no dir impossible. No vull ser original, de fet em remeto a les paraules del President de la Generalitat i les subscric plenament. El vaig escoltar una estona a l'entrevista que li va fer en Josep Cuní i em va semblar perfecte lo que deia sobre el tema.
Que una entitat privada vol fer una consulta sobre la independència de Catalunya i legalment ho pot fer, doncs que ho faci. Que l'Ajuntament d'Arenys s'ha de quedar al marge perquè la llei així ho contempla, doncs que s'hi quedi. Que la Falange es vol manifestar i ho pot fer al ser un partit legal i el que demana compleix els requisits que la llei li marca, que es manifesti. La línia és així de clara: complir la llei i tothom tan content.
Ara bé, hi ha un aspecte del tema que no l'entenc encara que me l'expliquin a càmera lenta. Parlo d'una cosa tan important com és la seguretat de la gent que vol exercir un dret constitucional. M'és ben igual si aquest dret és el d'expressar una opinió mitjançant el vot com si és el de manifestació. Tan constitucional és l'un com l'altre i tots dos han de gaudir de les condicions de seguretat i llibertat per tal de que es puguin exercir amb tota normalitat.
El que passa és que tinc la impressió que en aquest cas hi pot haver una situació d'incompatibilitat a l'hora d'exercir els dos drets al mateix lloc i a la mateixa hora. Per dir-ho d'una forma planera: anem a buscar lo que no tenim i ens podem trobar que algú hi prengui mal. Per molta policia que hi hagi em temo que serà difícil controlar als extrems minoritaris que poden coincidir a Arenys. I no ho entenc perquè des del govern de la Generalitat, el Conseller Saura ja havia ordenat que la manifestació de la Falange no es fes el mateix dia de la consulta. Després ve la jutgessa i revoca l'ordre del Conseller i dóna permís per fer la manifestació. Empàtic com sóc vull entendre la posició de la jutgessa i la del conseller, però aquí hi ha alguna cosa que no funciona. La separació de poders és una de les condicions per dir que un règim polític és una democràcia. Doncs separem-ho. Que la justícia dictamini si es pot fer la manifestació i el Conseller d'Interior, que és de qui depèn la Policia, digui com i quan s'ha de produir. La jutgessa sap de lleis i el Conseller entén de seguretat i si aquest diu que hi poden haver problemes se li ha de fer cas. Si algú en surt malparat els únics que hi guanyaran seran els provocadors i els enemics de la democràcia. I d'aquests n'hi ha una bona colla que només esperen la seva oportunitat per perjudicar la convivència.

Ovidi

Petit homenatge a l'Ovidi

Vilopriu 09

Com cada estiu, des de fa uns nou anys, Nou Cicle, plataforma de debat de l'esquerra catalana, impulsada pel PSC, va organitzar la trobada de militants i simpatitzants del PSC, a can Mallol, una espaiosa casa de Vilopriu, poblet del Baix Empordà. Aquest any no m'ho vaig voler perdre, tanco la botiga a la tarda, em mudo i cap a l'Empordà falta gent, em vaig dir. Vaig sortir amb temps suficient per no arribar tard.
Trobar Can Mallol fou fàcil. Una bona quantitat de Mossos d'Esquadra i periodistes assenyalaven on es troba la caseria. Vaig arribar el primer dels de Santa Coloma, més tard ho feia en Rafel i una estona més tard, en Pere i en Josep. Poc després van començar els parlaments. Tan bon punt van haver acabat, en Josep ens va fer una pregunta: "qui us ha agradat més"? Jo, sense pensar-m'ho vaig contestar: en Castells. La veritat és que la resposta va ser visceral, produïda, segurament, pel to de la intervenció del conseller Antoni Castells. Després, pensant-ho amb més calma he de dir que em van agradar tots els discursos. Cadascun d'ells tenia el seu fons. El President de la Generalitat va estar en la seva línia, va dir coses importants, va recordar que l'Estatut és constitucional, va fer un repàs de l'obra de govern i ens va recordar que el resultat de les eleccions de l'any que ve depèn molt de com expliquem el que s'ha fet. No descobreixo res de nou si dic que José Montilla no és un gran orador, però quan parla comunica confiança, se'l veu segur del que diu i, per tant, convenç.
A la Maria Badia se li nota l'ofici. Se li nota que és professora. El seu discurs és pedagògic, parla pausadament, com si dictés un text que els alumnes han d'escriure. Com és lògic ens va parlar d'Europa, dels motius pels quals la dreta ha guanyat les últimes eleccions europees. La major confiança de la gent en els partits de dreta per gestionar moments de crisi i la por a la immigració van ser dos dels motius pels quals l'esquerra vam perdre les eleccions del mes de juny, segons la Maria.
Raimon Obiols, cap visible de Nou Cicle, ens va parlar, com si ho fes a cau d'orella, de la necessitat de la unitat de Catalunya per tal d'aconseguir les grans fites que ens calen com a poble. Va citar Lluis Nicolau d'Olwer quan deia que "Catalunya dividida no pot guanyar". Obiols ens va parlar de la refundació del socialisme que haurà de tenir com a eixos el desenvolupament econòmic, la síntesi de la socialdemocràcia amb el liberalisme polític i l'ecologisme, la cohesió social, l'integració dels nouvinguts, tot això sense perdre les arrels del socialisme.
I, malgrat que l'ordre de les intervencions no fos aquest, acabo amb el parlament del Conseller Castells. El seu to va ser en algun moment, abrandat, comptant amb el suport de la gesticulació dels braços. Castells va tocar la fibra catalanista com cap altre dels que van parlar. El tècnic, l'economista il·lustre, que també ens va parlar d'economia, va saber arribar molt endins del cor dels que l'escoltàvem quan va recalcar que no acceptaríem una nova negociació amb l'Estat si el TC retalla l'Estatut. Va dir que el pacte amb Espanya ja es va segellar quan vam negociar i aprovar l'Estatut. L'esperit de Vilopriu, va dir, ens dirà com ho hem de fer per tornar a governar després de les eleccions de l'any que ve.
Després dels parlaments va venir el sopar i les tertúlies. Va ser l'hora de fer contactes per tal d'organitzar actes a Santa Coloma o, simplement, de parlar amb càrrecs que a vegades no són tan accessibles. En definitiva, una vetllada profitosa, una immersió en un mar de política i socialisme.

Sant Salvador

Sant Salvador és un dels llocs que conformen l'ànima col·lectiva dels colomencs. Segur que tots els que vivim a Santa Coloma podríem explicar alguna història que té com a escenari aquest passeig. Els plàtans, la riera, les fonts, els passejos, han sigut testimonis de vivències que han quedat a la memòria individual i col·lectiva de cadascun de nosaltres.

Malgrat haver passat més de cinquanta anys encara recordo el plàtan en el que hi vaig escriure amb ganivet els noms de la Maria i el meu. Ella tenia deu anys i jo dotze. Va ser el primer amor de la meva vida que, llogicament, va quedar en un joc de criatures. Les fotos amb les que vaig guanyar un concurs de fotografia tot just després d'haver arribat del Sáhara, les vaig fer al passeig de la Font Picant i al davant de la font de Sant Salvador. Algunes de les fotos que ens vam fer els Hurricanes, un conjunt musical que no va reeixir, estaven localitzades a la riera. Si no recordo malament ,al 1979, amb motiu de les primeres eleccions municipals, alguna de les fotos de la candidatura també van ser preses a la riera. Al 1976, amb motiu de la Marxa de la Llibertat, el dia que va arribar a Santa Coloma, a la nit, ens vam trobar a Sant Salvador una colla de gent per parlar de les accions que portaríem a terme al nostre poble. No sabem com se'n va enterar la Guardia Civil, però a mig fer es va presentar el cabo Cáceres i es va emportar detingut a l'Ignasi Sitjà. La cosa no va ser més greu que l'ensurt. Una de les accions que vam engegar a l'Assemblea Democràtica de Santa Coloma va ser oposar-nos a la urbanització de luxe que hi ha entre el passeig de la Nòria i la riera. Encara ara, cada vegada que passo per allà, em sap greu no haver pogut parar la urbanització que trenca l'harmonia del conjunt. Aquell espai hauria d'haver sigut d'us públic. L'espai que hi ha entre un passeig públic, que està al costat d'un poliesportiu i el camp de futbol, i tot el conjunt de Sant Salvador, hauria hagut d'anar destinat a equipaments públics. No sé si amb un ajuntament democràtic s'hauria pogut parar, però és una pena haver perdut aquella oportunitat d'eixamplar Sant Salvador.

Aquests són alguns dels records que em venen a la memòria i que tenen en comú que tots van succeir a Sant Salvador. Segur que si busqués més en sortirien uns quants més.

Des de fa un temps estic descobrint un altre Sant Salvador. Una de les coses que fem tots els pares i mares del meu poble és anar-hi a passejar amb la mainada quan són petits. L'amplitut del passeig, la zona dedicada a la canalla amb gronxadors, tirolines, tobogans i altres estris, fan de Sant Salvador un lloc perfecte per tal de que els nanos s'esbargeixin i juguin sense perill. Doncs bé, ara ja no hi porto als meus fills ja que ells ja van a passeig solets, tenen 28 i 24 anys; ara hi porto a la meva mare. La Lola té Alzheimer i un diumenge cada quinze dies em quedo a casa i cap al tard, quan fa fresca, anem a donar un volt a Sant Salvador. A ella li agrada molt, xerra amb tothom (m'estic plantejant de fitxar-la com a relacions públiques de cara a les eleccions del 2011), coneix a molta gent ja que la malaltia encara no està molt avançada i a la gent que no coneix, sobretot si són immigrants, els diu que són guapos, sobretot a la mainada. Llavors ens asseiem en un banc i ens fotem del mort i del que el vetlla. Que mira aquest quina panxa fa, que aquells sembla que van a apagar foc, mira quin cul tan gros que fa aquella. Costa molt poc de fer-la riure. Constantment em pregunta d'on són els immigrants. I aquí és on he descobert aquest Sant Salvador nou. Romanesos, negres, magrebins, indis, americans, comparteixen amb la gent del poble i d'altres parts de Catalunya aquest racó tan nostre. Han fet seu aquest lloc d'esbarjo, gaudeixen com nosaltres de l'aigua de les fonts, de la frescor dels capvespres d'aquest estiu xafogós. I tot en harmonia amb el paisatge i amb la gent d'aquí. La Lola ho té molt clar: li és igual parlar amb la Pepeta ,que coneix de tota la vida, com fer-ho amb aquella parella romanesa que passeja un gosset o amb aquells indis que porten una nena que viu a l 'India i que estarà tres mesos aquí. Això ha passat aquesta tarda. La gent anem canviant, però Sant Salvador segueix igual de maco. I hospitalari.

Quina parella!

La cosa-butlletí

Vaig a fer una entrada d'aquelles de filar molt prim. Vull parlar del butlletí d'informació municipal nº 5 que l'Ajuntament de Santa Coloma ha repartit aquests dies per tot el poble. Filar prim, en aquest cas, vol dir que ,malgrat ser militant del PSC i, per tant, formar part d'un dels tres partits que en aquest moment estem governant a Santa Coloma, discreparé del butlletí. Bé, no de tot el seu contingut, però sí d'algunes de les notícies que s'hi publiquen i també de la conveniència del mateix butlletí. Vull deixar clar també que si de la meva discrepància jo pensés que podria perjudicar, per poc que fos, la tasca del Grup municipal socialista a l'Ajuntament, no ho deixaria escrit. Però tinc clar que a hores d'ara la divulgació d'aquest bloc és escassíssima i, per tant, em puc permetre el gust de dir el que penso amb total tranquil·litat.
Podria aixoplogar-me, per tal d'expressar la meva disconformitat, en una excusa massa habitual entre els polítics que ocupen càrrecs importants, que no és el meu cas. Segur que haureu sentit dir moltes vegades, quan algun polític ha fet declaracions que després han esdevingut polèmiques que, quan les va fer, ho deia "a títol personal" o "en qualitat de...", per desvincular les seves afirmacions de la seva filiació política. Això jo no ho faré. Totes les afirmacions que jo escrigui en aquest bloc, fins i tot, potser, les de caire més personal, tindran un fonament polític. No podria ser d'altra manera si vull ser conseqüent amb les preferències que he deixat escrites en el meu perfil personal. Aquest és, o vol ser, un bloc de divulgació del meu pensament polític(això sona pedant), amb un radi d'acció bàsicament concentrat a la meva ciutat, Santa Coloma de Farners.

Començo doncs l'anàlisi. En primer lloc una apreciació semàntica: a una cosa de 36 planes amb profusió de fotos, dibuixos i gràfics a tutti colori, no se la pot anomenar "butlletí". És una revista, em podreu dir que modesta, però revista al cap i a la fi. I d'aquí neix el primer però important. Com diuen alguns tertulians castellans de la radio "niego la mayor". Jo, en l'actual situació de penúria en la que viuen els ajuntaments, m'hauria gastat els diners que val la publicació en coses més profitoses per a la població. El nostre butlletí, el Per a Santa Coloma, que té quatre planes, a dos colors, ens costa, quan el fem a Santa Coloma, uns 400 euros. En tirem uns 5000 exemplars. Aquesta revista amb les seves planes acolorides, que val? No ho sé, però quan l'àrea de Serveis Socials té problemes per donar satisfacció a totes les peticions que se li fan , gastar-se, no sé si seran 6, 7 o 8000 euros en aquesta partida em sembla que és no gestionar bé els diners. I consti que sóc un dels responsables del full informatiu del PSC i sempre he defensat la necessitat d'informar al poble. Penso que en política la informació és bàsica, però en aquest cas em sembla excessiva la despesa tenint en compte l'actual situació de crisi econòmica.

Ara una qüestió d'elegància política. Això de la elegància no m'ho crec ni jo. És una qüestió de fonaments polítics. I aquesta afirmació té el seu què ja que vull recordar que l'actual alcalde de Santa Coloma, de CIU, ho és gràcies als vots de ERC i PSC, a més dels seus, és clar. En l'apartat d'urbanisme, a més de la portada en la qual es veu una recreació informàtica de com quedarà la Rambla, a la pàgina 8 de la cosa se'ns mostren quatre fotos de carrers en obres. En la petita ressenya s'assenyalen els carrers de l'Esperança, Malva i Mossèn Benet com a inversions amb càrrec als pressupostos del 2008, en canvi a les fotos hi apareixen, amb els seus respectius peus de foto, els carrers Raval, Major i de la Creu. No hauria costat massa assenyalar que els carrers Raval , Major i la Rambla (tinc dubtes del de la Creu) han sigut finançats pel pla Zapatero. L'alcalde ja va criticar aquest pla en un altre d'aquests "butlletins", per cert que el vam contestar degudament. Tant costa reconèixer d'on provenen els diners? Si la gestió ha sigut de l'Ajuntament, si al final qui ho capitalitzarà en un tant per cent altíssim serà l'alcalde. Reconèixer que el Plan E ha sigut el que ha pagat la despesa de la rehabilitació d'aquests carrers hauria sigut una qüestió d'elegància, a més de justícia. Però, clar, demanar a un ajuntament dominat de cap a peus per CIU que reconegui que de Madrid ve alguna cosa ben feta, és demanar massa. La regidoria d'informació la té CIU, es nota?.

Un petit detall per acabar: CIU a Santa Coloma mai fa butlletins informatius. Serà que no li fan falta. Ja sé que potser algú dirà que si això és filar prim, què seria tirar pel dret. Us puc assegurar que m'he contingut, que si en comptes de formar part d'un partit de govern haguéssim estat a l'oposició el to hauria sigut molt més dur. Motius n'hi ha de sobres.

Me'l deixo fer aquesta vegada (el petó)