12 de setembre

Amb aquesta entrada no vull preguntar-me el perquè hem arribat a on estem, es a dir, a punt de que dimarts que ve hi hagi una manifestació multitudinària a Barcelona demanant la independència de Catalunya. O que les últimes enquestes que surten als mitjans de comunicació i al CEO de la Generalitat ens diguin que una majoria de catalans votaria sí en un hipotètic referèndum per la independència. Això és motiu per fer una altra entrada que, per altre costat, no cal que jo la faci perquè han sortit milers d'articles als diaris els últims temps explicant-ho. Em vull centrar en què hem de fer a partir del dia 12 si volem ser conseqüents amb el què el poble reclama.
En la meva última entrada jo donava dues opcions per arribar a la independència. La via constitucional i la via de la ruptura o de la revolució. Bé, estem en el dia 12, les institucions, Parlament i Govern de Catalunya, no podran de cap manera mantenir-se al marge del clam popular, hauran de donar alguna resposta, alguna satisfacció al poble si no volen crear més desafecció amb la política. Ja ni ha prou, les institucions han de reflectir el què vol la gent.
La primera pregunta que em ve al cap és: la via constitucional, o sigui, reforma de la constitució per tal de que reconegui el dret d'autodeterminació de les comunitats autònomes és viable? Segueixo? No cal, no? Algú creu que avui PP i PSOE impulsarien la reforma constitucional que portés a la secessió de Catalunya i Euskadi? Fan falta molts anys per arribar aquí. I cal donar una resposta ràpida als catalans.
Llavors, què ens queda per fer? Quan el PP ens hagi dit que no a la proposta de pacte fiscal que va aprovar el Parlament, que quedarà per fer? Si el govern espanyol acceptés el pacte el clam per la independència potser, dic potser, baixaria el to, però no crec que l'accepti. A on ens portarà aquesta situació? Diuen els analistes polítics que el següent pas serà la convocatòria de eleccions anticipades en les que CIU inclourà en el seu programa la demanda de l'estat propi. I aquí, precisament aquí, és on hi ha el canvi decisiu al mapa polític català: el parlament passarà a ser d'una majoria clara independentista. I el poble estarà esperant una resposta ràpida i clara al seu neguit.
Quines seran les sortides? Referèndum per la independència? No es pot fer ja que seria proposar una il·legalitat, recordem que la constitució no permet la secessió. Declaració unilateral d'independència? No es pot fer per les mateixes raons del referèndum. Anar a buscar aliats a Europa? Europa dirà que no pot modificar les constitucions dels estats sobirans. Ho sento, jo ja no arribo més enllà, us ho asseguro, no sé què pot passar després de la Diada d'aquest 2012. L'única cosa que no acceptarà el poble serà la inactivitat, el deixar passar el temps.

Com ho farem?

Catalunya no serà independent aviat. Si ho arriba a ser serà després d'un procés llarguíssim en el qual haurem de comptar amb les complicitats d'Espanya, Europa,  l'OTAN i no sé qui més. És clar que em puc equivocar, jo, de fet, sóc carnisser i no un intel·lectual que ha dedicat la seva vida a estudiar aquests temes. Però m'agrada opinar en una cosa que m'afecta sentimentalment, a mi ja m'agradaria viure en una Catalunya independent.
Què és Catalunya avui? Una nació, constituïda en comunitat autònoma d'un estat, Espanya, que té una constitució, votada per Catalunya,  que no permet la secessió de cap dels territoris que el formen. Per tant que si volem que Catalunya sigui independent hem de canviar aquesta constitució. Com canviem la constitució? A mi, tenint en compte que sóc carnisser, em venen al cap dues maneres de fer-ho. Remarco la meva professió volent dir que si fos, per exemple historiador, se m'acudirien altres opcions. Però el fet és el que és.
Primera manera de canviar la constitució: reformant-la, que és com els estats democràtics van adaptant les seves lleis al pas del temps. És clar que això vol dir molt de temps, el que deia al principi, hem de pactar-ho amb molta gent, hem de canviar moltes maneres de pensar que ara per ara no volen ni sentir parlar de trencadisses. Això vol dir arribar a una democràcia tan forta com el Regne Unit que s'està plantejant un referèndum d'independència per Escòcia. I per arribar a aquí ens falten moltíssims anys, aquella gent ens porta molts anys de pràctica democràtica. Aquí fa quatre dies, 37 anys en la vida d'un poble són quatre dies, encara vivíem en una dictadura.
Segona opció: a les braves, o sigui mitjançant una revolució que canviï la forma de l'estat d'una forma traumàtica. Pregunta: té Catalunya, per si sola força per fer aquesta revolució? Algú  pot creure que Europa, la OTAN, EEUU ens farien costat? Algú creu que al món occidental li interessa que un estat que està en tots els organismes econòmics i de defensa es trenqui? Algú pensa que els aliats  militars deixaran que un estat militarment estratègic es disgregui? A mi em sembla que no.
Llavors a mi no em preocupa si Catalunya serà o no serà independent. A mi em preocupa que hem arribat a un punt en què molts catalans veuen en la independència l'única solució als seus problemes. Hem arribat a un punt en que molta gent pensa que  l'única solució a la crisi econòmica és la independència. I que, a més a més, estem a punt d'aconseguir-ho. I em preocupa perquè estic segur, com deia al principi, que la independència del nostre país va per molt llarg. I em preocupa pensar què en farem de totes aquestes il·lusions que s'estan aixecant en el nostre poble i que, indefectiblement, esdevindran frustració i derrota. Em preocupa saber com gestionarem el desencís.

El cargol boig

M'ha passat una cosa ben curiosa. M'he comprat una bicicleta el·líptica, senzilleta, per fer una mica d'esport tranquil a casa tot cuidant la meva mare.  Me l'han portat a casa en una capsa. La bicicleta estava desmuntada i calia acoblar  les diferents peces. No és una tasca massa complicada ja que la bicicleta ve acompanyada d'un llibret d'instruccions ben especificat i amb uns dibuixos molt clars. Però, vet aquí que al anar a muntar els pedals de l'andròmina, concretament l'esquerra, també són ganes de quedar-me encallat en el pedal esquerra, el cargol no entrava ni amb recomanació divina. Després de provar-ho molta estona i de demanar-li ajuda a en Manel, la Núria ja s'havia fet escàpola, vaig decidir abandonar i retornar la cosa cap allà d’on havia vingut.  Ahir al matí vaig trucar i no em responien segurament perquè els dissabtes fan festa. Els envio un mail explicant les meves tribulacions d'acoblament  anunciant-los que penso retornar la bici defectuosa. Quedo frustrat amb la bici a mig muntar.

Al vespre, mentre esperàvem a la Núria que vingués a sopar, en Manel em diu que li doni el cargol que no entrava. Se'l mira per tots costats, el posa al foradet i comença a cargolar en sentit contrari al que amb tota lògica s'ha de fer, és a dir, en sentit contrari a les agulles d'un rellotge. I mira per on el cargol comença a entrar amb precisió suïssa dins l'orifici que tenia assignat. A casa meva s'ha fet de dia tot  i sent més de les nou del vespre. He vist la llum. Al cap de poca estona ja estava fent els meus primers metres dalt de la màquina que em permetrà posar-me com un pimpollo.

I he pensat, he pensat molt. No en la bici, que també, sinó en coses de la vida més transcendentals. Mai s'ha de donar una batalla per perduda, sempre hi ha quelcom a fer per resoldre una situació que sembla impossible de solucionar. Sempre hi ha un cargol que gira al revés i que ens dóna la clau per obrir les portes que se'ns mostren tancades. És qüestió de pensar al revés del que normalment faríem, és qüestió de posar-ho tot en dubte, de donar-li la volta a les coses. No diré que sempre podrem trobar un cargol boig que ens solucioni la vida, a vegades les coses no tenen solució, però moltes de les derrotes que anem emmagatzemant al llarg de la nostra vida segur que tenien el seu cargol  que les hagués convertit en la més triomfant de les victòries. Ja veieu, benvolguts amics, si dóna de si un cargol que va contra direcció.

Socialisme!

El PSC va néixer plural i és plural com no podia ser d'altra manera donada la composició de la societat catalana i dels tres partits que van fundar-lo. Aquell 1978 tots érem conscients que la unitat socialista, necessària i desitjada, comportava renúncies dels respectius plantejaments a cadascuna de les formacions que van crear el PSC. Seria absurd hores d'ara intentar amagar els diferents sentiments, sobretot en la qüestió nacional, que conviuen al si del socialisme català. Deixant de costat extrems com els que s'han manifestat de forma tan desagradable aquests dies (parlar d'amputar, lastres, etc. és col·locar-se en un extrem intolerable) en el nostre partit hi trobaríem militants i simpatitzants que se senten només espanyols o només catalans amb una gama intermèdia  ben rica de colors. Hi trobaríem gent que segur que no té clar lo de l'autonomia i d'altres que el seu ideal és el d'una Catalunya independent. I no passa res, com diuen els Manel.

No passa res perquè tenim un projecte comú que ens agermana, o ens hauria d'agermanar, que és el socialisme. La lluita des de Catalunya per un món just, de costat amb els altres partits socialistes i progressistes que defensen els mateixos valors que nosaltres arreu del planeta. Però hem de ser conscients que a Catalunya hi ha un debat en el que hi hem d'entrar sense por si no volem quedar despenjats de la lluita pel socialisme. Aquest debat que gira al voltant de la qüestió nacional ha agafat en els darrers temps una volada que ens està sobrepassant. En Quim Nadal ho està avisant fa dies quan diu que potser seria bo crear una corrent independentista al si del PSC. Si es fa jo hi seré. 

Vol dir que el PSC ha de ser independentista? De cap manera, el nostre projecte és un altre. Ara bé, hem de definir-lo amb precisió i explicar-lo tan bé com puguem. La Marina Geli  ho està explicant fa dies, Europa Federal en la que Catalunya ha de rebre el tracte d'estat. I així com la independència de Catalunya és una utopia irrealitzable ara per ara, els Estats Units d'Europa ja han començat el camí per a fer-los possibles. Venen temps complicats per la nostra terra i pels que defensem la idea socialista, però tenim la raó, que ara ens costa molt de fer arribar a la gent, però tenim la raó. 

Fira del pa amb tomàquet

http://tvgirona.xiptv.cat/noticies/capitol/fira-del-pa-amb-tomaquet-de-sant-coloma-de-farners

Governarem?

No li vull treure mèrits a Françoise Hollande, ha guanyat bé, s'ho ha treballat i fa anys que està en política lluitant. També vull dir com a militant socialista que n'estic molt content de la seva victòria que crec que era absolutament necessària per donar una nova orientació a la gestió de la crisi. Avui  ja són moltes les veus que clamen contra aquestes polítiques d'austeritat que ens estan imposant. Deia que no li vull treure mèrits, però penso que una bona part de l'origen de la victòria de l'Hollande està en el fet de què estava a l'oposició. Probablement si hagués gestionat la crisi hauria pres mesures impopulars que l'haurien desgastat i que haurien fet que gent que ara li ha donat suport no l'hagués votat. Ha sigut una constant en els darrers temps veure com els governs perdien les eleccions que guanyaven els qui estaven a l'oposició. I és lògic.
A Gran Bretanya mig any després de les últimes eleccions les enquestes donaven que els conservadors no guanyarien. Les últimes enquestes diuen que el PP ara ja no guanyaria amb els mateixos vots. I les eleccions fa ben poc que es van celebrar. La gent està emprenyada i no compren perquè ha de pagar la disbauxa que va generar la cobdícia i la mala gestió de bancs, immobiliàries i governs.
Però vet aquí que hi ha alguna excepció, potser hauria de dir una excepció. A Catalunya la última enquesta que s'ha conegut fa uns mesos deia que el govern de la Generalitat mantenia les posicions que li van donar les eleccions i que el principal partit de l'oposició, el PSC, perdia diputats. El món al revés. I mira que les polítiques que el govern català està portant a terme no tenen res de populars. I doncs què està passant? Tan malament ho fem els socialistes catalans a l'oposició? Jo crec que no, estem fent una oposició d'un partit responsable, que volem tornar a governar. Llavors què passa?
L'argument de què totes les retallades que s'han de fer ara són conseqüència de la mala gestió dels governs anteriors funciona però té un recorregut limitat. Tanmateix a casa nostra hi ha un altre argument que jo crec que és decisiu en el comportament de l'electorat. Donar la culpa a Madrid de tot el que ens passa als catalans té un ampli ressò a Catalunya. I motius n'hi ha sempre per queixar-se del tracte que Catalunya rep d'España, des de temes concrets com els dels peatges fins a qüestions estructurals com ho és el dèficit fiscal. És fàcil explicar que tots els problemes que patim els catalans tenen el seu origen en el fet de formar part d'un estat que ens roba, hi ha moltíssima gent receptiva a aquest missatge. Aquest fil argumental ens porta indefectiblement a acceptar que tan sols hi ha una solució als problemes econòmics de Catalunya: separar-nos d'España. El com s'ha de fer això és el de menys, tan si és factible o impossible cada vegada hi ha més catalans que fan seva aquesta reivindicació.
Aquest és el fonament dels problemes dels socialistes catalans. Defensem una opció, el federalisme, que costa molt d'explicar, malgrat que jo crec que és la única viable per aconseguir més autogovern ara per ara. No hem trobat la frase que sintetitzi el nostre projecte, aquella frase que arriba bé a la gent, que t'identifica amb el teu ideari. La nostra relació amb el PSOE és l'altre punt de fricció amb l'electorat català. Fa temps que em faig i faig la pregunta de si serem capaços de tornar a governar a Catalunya. No ho tenim  fàcil.

Tornem-hi

Plantilla nova, vida nova. Santornemi que no ha estat res. Nova època de bloc, m'imposo una entrada a la setmana com a mínim. No és la primera vegada que prenc una decisió semblant. L'altre dia  fent un repàs del que havia escrit des de que vaig començar el bloc em vaig donar compte que hi ha hagut temporades que l'he treballat molt i que, independentment de la seva qualitat, hi havia molt de contingut. Doncs apa, continuarem, parlaré de tot el que em passi pel meu cap atabalat sempre i quan sigui publicable, vull dir que no faci el préssec des del meu punt de vista. Fins i tot algun vers hi penjarem. Apa.

Consell de Poble

No sempre és fàcil complir amb les promeses que es fan en un programa electoral, quan et trobes amb la realitat alguna de les propostes que sobre el paper eren factibles esdevenen de difícil realització. És per això que quan l'acció de govern et permet posar en pràctica algun dels punts del programa la satisfacció és gran. Aquest és el cas del Consell de Poble que aquests dies l'hem començat a posar en marxa i que, si tot compleix el calendari previst, estarà en funcionament quan comenci el nou curs polític, a l'estiu. Recordo quan estàvem confeccionant el programa de govern, quan en Julio C. Fidalgo va fer la proposta d'incloure-hi el Consell de Poble, ens va semblar a tots una magnífica proposta.

Després, quan vaig ser regidor de Participació Ciutadana vaig pensar que era necessari dotar a Santa Coloma d'un òrgan de participació estable, que fos el que generés d'una forma autònoma elements de participació i, al mateix temps, que fos també l'organisme de referència que l'ajuntament tingués per encomanar-li temes d'interès. Aquest òrgan no existeix en aquests moments i he de dir que l'he trobat a faltar. Amb l'acord de l'equip de govern de començar el  procés per  crear el Consell de Poble omplirem aquest buit.

No sé quina forma ni composició tindrà el Consell, això es decidirà en un procés participatiu en el que intervindran diferents agents. Un serà l'empresa de consultoria política Neòpolis a la que se li ha encarregat la feina de gestionar tot el procés. També hi intervindran altres regidories com la de barris i entitats del poble. Els treballs de la confecció del consell han de durar uns sis mesos i, per tant, el mes de juliol Santa Coloma ja gaudirà d'aquest òrgan indispensable per tal de que la participació ciutadana sigui un fet d'una manera estable i de qualitat. És molt important que sigui així per tal de no provocar frustració i que la participació sigui efectiva.

Carnestoltes

Arriba Carnestoltes, aquest és el cartell que ho anuncia. La programació és semblant a la de l'any passat, hi hem incorporat l'enterrament de la sardina i hem canviat la dotació dels premis de la rua. Espero que el temps hi posi de la seva part una bona dosi d'alegria i sol i que l'organització vagi bé. És el meu primer carnaval com a regidor de festes i això em provoca un neguit, potser exagerat, esperant que no hi hagi cap error.
Com en totes les festes de l'any l'objectiu és estalviar diners respecte amb els anys passats intentant mantenir la qualitat de la festa. No és fàcil aconseguir-ho i en alguna festa caldrà eliminar alguna activitat, però l'estalvi en festes és absolutament necessari.

Seguirem

No tinc intenció de tancar aquest bloc. Ho dic perquè fa mesos que el tinc molt abandonat, des de les eleccions municipals hi he fet molt poques entrades.  La veritat és que no tinc clar quina orientació li vull donar, però del que sí n'estic segur és de que no el vull tancat. No vull que sigui exclusivament polític malgrat que la política hi tindrà el seu espai, però a partir d'ara voldria que tot hi tingués lloc. De fet fins ara ja havia sigut així. No sé, ja veurem per on tira la cosa, però repeteixo que vull mantenir-lo viu malgrat que sé que l'audiència que tinc és molt petita,  però això no em preocupa massa.

Som forts

Foto del míting central del PSC a les eleccions del 20N. Érem molta gent, som un partit fort que, malgrat que les enquestes diuen que anem a perdre aquestes eleccions, ens mobilitzem quan cal. Malgrat tot, malgrat el mal moment dels socialistes a Espanya, fet que ve donat per estar governant en aquests moments de crisi econòmica, el PSC guanyarà a Catalunya segons les últimes enquestes. Si és així, tenint en compte que venim de perdre unes autonòmiques de forma clara, cal que hi pensem molt bé, cal que hi busquem solucions, cal veure quin missatge hem de llençar al poble per tal de que ens reconegui com un partit de govern a casa nostra. Aquest és un dels principals reptes del proper congrés. Per no dir el principal.

La gran crisi

Fa un mes i mig que estic  a l'ajuntament i encara no he aterrat. M'absorbeix una bona part del dia i dels meus pensaments, he deixat de banda el bloc i el facebook. Ja em posaré a to i tornaré al món. I, parlant del món, aquesta notícia em fa pensar que segueix tan injust i bèstia com sempre. Mentre aquí pensem si serem independents o federals, si la recuperació econòmica vindrà ràpida o lenta, si ens governarà la dreta o l'esquerra, milions de persones que tan se'ls fot tot això segueixen patint fam i malalties que fa que morin de misèria. Aquesta és la veritable crisi.

Feina

Són dies de feina, bloc amic. T'ho dic perquè fa dies que no faig cap entrada explicant-te què és de la meva vida. Doncs això, són dies de prendre-li la mida al funcionament de l'ajuntament, de moltes reunions, de moments d'un cert neguit per la feina que em ve a sobre i sempre, en tot moment, d'il·lusió per a intentar portar a terme el desig de fer de Santa Coloma una ciutat més justa.
Demà farem el ple extraordinari en el que donarem compte del cartipàs. Els tres regidors socialistes tindrem les regidories d'Educació i Salut la Tresa Garcia, Governació en Julio Fidalgo i jo tindré Participació i Fires i Festes. Són regidories de feina, ens hem implicat a fons en el govern i n'estem orgullosos d'haver-ho fet, al cap i a la fi quan ens vam presentar a les eleccions l'objectiu era treballar per al poble i hem pensat que la millor manera de fer-ho era des de l'equip de govern.
Ja t'aniré explicant bloc amic la meva feina a l'ajuntament, tindrem motius per parlar-ne perquè només amb la regidoria de festes estaré m olt ocupat i hi hauran temes a dojo. De moment et diré que la Festa Major ja està pràcticament configurada, que tindrem a la Principal de La Bisbal i a Di-Versiones com a orquestres estrelles de la Festa. Per a la Ratafia encara no hi ha res fet però podria ser que tinguéssim els Manel el dijous i ara vull intentar de fer venir un grup ben popular per al concert del dissabte. La Festa de la Ratafia compleix aquest any el 30è aniversari i m'agradaria fer-la ben lluïda. Ja t'ho aniré explicant.

Era d'esperar

Es feia difícil de creure quan en Ruiz va dir que es retiraria de la política, o quelcom així. Potser si el seu grup hagués governat ho hagués fet, però anant a l'oposició molt em penso, no em temo, que tenim Ruiz per estones. Bé, llibertat d'expressió, només faltaria. En l'article que avui publica el Diari de Girona fa  referència a coses que jo vaig dir durant la campanya electoral. Res a dir, ni jo mateix ho hauria  recordat amb tanta fidelitat. El perquè del resultat dels pactes ja ho he explicat en la darrera entrada del meu bloc. Per tant avui no hi faré cap més aclariment.

Ara bé, una altra cosa és començar altre cop a fer referències de presumpta corrupció amb temes immobiliaris. Fet molt suaument, això sí, sense perill de que algun jutge li pugui demanar explicacions del que diu. Però això fa molt de mal, no només als qui governem sinó a la mateixa institució i a tota la classe política en general. D'aquí venen els comentaris de "tots són iguals". Espero que les acusacions siguin tant poc concretes com aquesta vegada, perquè si algun dia m'acusa a mi de corrupció de forma concreta, immediatament ho haurà d'anar a explicar al jutge.

Treballar per a Santa Coloma

Aquest és el meu bloc i puc dir coses que en altres llocs no ho puc fer amb la mateixa llibertat. És com dir les coses a casa, a la taula, tot dinant. No vull dir amb això que en altres llocs no sigui sincer, només vull dir que segons a on he de dir les coses amb més diplomàcia. Vull parlar avui de la qüestió dels pactes que hem fet per arribar a formar el nou equip de govern de l'ajuntament de Santa Coloma. No vull amagar que vam intentar el pacte amb CPC i ERC. Entre les tres forces sumàvem uns 2100 vots que recollien el desig de canvi que el poble va expressar a les urnes el dia 22 de maig. ERC va dir des del primer moment que no pactaria amb CPC lo que feia impossible l'acord. A mi personalment i a l'agrupació no ens ha agradat gens ni mica la manera de fer oposició de CPC els últims quatre anys, ha sigut destructiva, malgrat que en alguns temes han tingut raó. Ara bé, a mi el seu cap de llista, en David Boguña, m'oferia confiança quan deia que ara era ell qui manava a la llista. M'agrada confiar en la gent i volia confiar en en David quan deia que la gent que tenia al darrera no decidirien res. Costava de creure, d'acord, però valia la pena provar-ho. Està clar que el pacte hauria sigut amb en David. No va poder ser, ERC no va voler en cap moment intentar l'acord amb les tres forces.
En aquesta situació CIU tenia el govern del nostre ajuntament assegurat al ser la llista més votada. Tenint en compte que ERC va dir que de cap manera faria alcalde a en Toni Solà i que era impossible l'acord de CIU amb CPC només quedàvem nosaltres com a possibles socis de govern de CIU. Nosaltres havíem dit clarament en la campanya i després de les eleccions que calia un canvi, que eren massa anys del mateix alcalde, però mai vam tancar d'una manera explícita la possibilitat d'arribar a acords amb CIU. Què teníem de fer llavors? Anàvem a l'oposició i deixàvem un consistori que no representava al poble amb sis regidors governant i onze a l'oposició o entràvem a l'equip de govern amb CIU i fèiem un equip de govern sòlid. Ens manteníem en unes posicions intransigents o intentàvem arribar a acords amb la força que va guanyar les eleccions de forma clara. Què tenia de prevaler les posicions de partit o l'interès general de Santa Coloma.
Ho vam debatre llargament a l'agrupació i la votació final va ser clara: intentar fer l'acord amb CIU. L'acord va ser fàcil, CIU va donar totes les facilitats, les converses van ser fluides, en un ambient de gran amabilitat i franquesa. Feia goig de parlar amb en Toni Solà i en  Josep Cullell. No ens va costar arribar a un acord que assegurés una majoria estable per a la propera legislatura.
Tindrem tres regidories de molta feina però en les que ens hi sentirem còmodes treballant, crec que hem fet un bon pacte per a Santa Coloma i espero que doni fruits i que d'aquí a quatre anys puguem dir que hem contribuït a que la gent de Santa Coloma tingui una qualitat de vida més gran que l'actual. Estem il·lusionats per començar a treballar.

Hem aguantat

Hem aguantat bé el cop. Aquesta frase l'he dit els últims dos dies moltes vegades. A Santa Coloma els socialistes hem mantingut els tres regidors que teníem de les últimes eleccions en un context de retrocés general . És una constant que en unes eleccions tots els partits acabem dient  que ens ha anat bé siguin quins siguin els resultats obtinguts. Seré sincer, a l'agrupació ens esperàvem obtenir, al menys, un regidor més. Ara bé, tenint en compte els resultats que els socialistes hem tingut en general, estem satisfets d'haver mantingut els tres regidors.

Penso que les claus d'aquest resultat les hem de trobar en la feina feta a Santa Coloma. El projecte que vam presentar, candidatura, programa i la campanya electoral que crec que va ser intensa, amb una bona acollida del poble a tots els actes públics que vam fer, ha sigut el motiu d'haver fet aquest resultat. Estic convençut que l'actual context polític general, en el que els socialistes hem tingut de gestionar una crisi econòmica duríssima, ha influït molt negativament en el ànims d'una part molt important del nostre electorat potencial. Per això crec que haver-nos mantingut ,en aquestes circumstàncies, en els mateixos resultats d'ara fa quatre anys, té un gran valor.

Per tant, vull fer un agraïment públic a tota la gent de la candidatura I de l'agrupació pel seu compromís, la seva il·lusió i el seu treball. Sense aquesta aportació no hagués sigut possible estendre el nostre projecte pel poble de la manera que ho hem fet. Gràcies al treball intens de tota la nostra gent avui tenim la satisfacció d'haver mantingut la nostra posició a l'Ajuntament.

Pel que fa als resultats electorals a Santa Coloma penso que reflecteixen un sentiment que durant la campanya vam copsar pels carrers del poble. Hi havia un desig de canvi que s'ha  fet palès a les urnes. CIU ha perdut un regidor, sent  l'únic grup de l'ajuntament que es troba en aquesta circumstància. CIU té sis regidors d'un total de disset, dit d'una altra manera, el nombre de regidors que no són de CIU és quasi el doble dels del partit de l'alcalde. 

Quan escric aquestes ratlles encara és molt aviat per poder dir què passarà per formar el nou equip de govern. Del que sí estic  segur és que caldran tones de seny, de compromís cap a la nostra ciutat per tal de donar-li el millor dels governs, el més estable, el que reflecteixi més bé quin  és el sentiment del poble.  Caldrà recollir el sentiment de que cal canviar que el poble va expressar clarament el diumenge de les eleccions. Caldran pactes, sens dubte, ja que ningú té majoria suficient per a governar en solitari. Espero que entre tots sabrem posar-nos en el lloc que Santa Coloma vol. Sigui quina sigui la fórmula que sorgeixi de les negociacions, s'ha de tenir clar que l'objectiu prioritari és governar bé, establement.

La campanya

Hem arribat a la meitat de la campanya, diumenge que ve és el dia de les eleccions. Reunions, passejades, entrevistes als mitjans de comunicació, un 59 segons, repartides de papers, parlar amb la gent, estar present a les xarxes socials són algunes de les activitats que omplen els dies de campanya. Encara queda l'acte central de demà dilluns, el debat del Punt, la xocolatada de divendres, alguna passejada més i altres coses que aniran sortint.
Tots ja comencem a parlar de quins poden ser els resultats, les travesses ja corren pel poble. Jo no m'atreveixo pas a assegurar-ne cap, però tinc algunes coses al cap que penso que  segurament passaran. Primer, ningú tindrà majoria suficient per a governar sol, som set candidatures i això dividirà el vot. Segon, nosaltres millorarem els resultats d'ara fa quatre anys, hi ha tota una sèrie de coses que m'ho fan pensar. Podria ser també que el PP no entrés ja que penso que en Casellas els farà mal i es repartiran el vot tradicional del PP. No tinc clar si la CUP entrarà, penso que sí, tindran el vot jove però no sé si en faran prou amb això. En fi, ja ho veurem, queda una setmana de campanya i encara hi ha molt per fer. A l'Agrupació hi ha molt bon ambient, la moral està molt alta i tots estem segurs que farem un bon resultat. A veure què passarà.

Presentació del programa de govern

Ahir vam fer la presentació del programa de govern per a Santa Coloma a la biblioteca Joan Vinyoli. Va anar molt bé. Vam parlar en Julio, la Tresa i jo. La sala estava molt plena quan vam acabar molta gent ens va dir que ho havíem fet molt bé. Vàrem repartir els primers exemplars del programa i el vam explicar. Al final jo vaig fer una petita intervenció demanant el vot. Em vaig donar el gust de dir que l'Assumpció Cantalozella, que estava a la sala amb en Quim, havia sigut la millor candidata que havíem tingut mai. Penso fermament que és així. Bé, ja ha començat la campanya, hem d'explicar el programa, tenim quinze dies per endavant per aconseguir un bon resultat a les eleccions. Avui fem una passejada pels carrers, ara és qüestió de no parar.